Mai 272019
 

Una de les coses bones que té participar activament en això de la gran festa de la democràcia (en formar part d’una mesa electoral, de fet), a banda del bon clima que es pot arribar a crear entre tothom que hi volta pel col·legi durant tot el dia per garantir que la cosa funcioni, si tothom hi posa una mica de bona voluntat, és que atorga una perspectiva diferent i prou interessant sobre com s’acosten a les urnes persones de tota mena, edat i condició.

Sense entrar en més detalls, tenim la gent jove, que es nota que és el primer o segon cop que vota, i que encara duu als ulls aquella emoció de la novetat.  També tenim la gent més gran, amb cara d’un cert tip de mentides i promeses incomplides, però amb una mena de fe profunda en la necessitat de votar.  Hi ha qui s’acosta a les meses amb posat seriós, fins i tot un tant solemne, segurament sabedors de com ha costat, tant a nivell col·lectiu, com individual en molts casos, arribar fins aquí.  Però entre tots, personalment, qui sempre em commou per tot el que diu amb ben poques paraules, és aquella gent més gran que, un cop introduït el vot a l’urna, et mira amb una expressió difícil de definir i et diu:  “tant de bo serveixi per a alguna cosa”.  No sé si la fe mou muntanyes, però el que tinc clar és que la fe en el poder del vot mobilitza persones, malgrat les limitacions físiques.

Ahir en vam tenir una bona dosi, de tot plegat, i per partida doble, de fet, i no puc deixar de pensar que si els diferents candidats passessin, de tant en tant, tot un dia rere una mesa electoral, observant la gent com a protagonistes de la jornada i no com a possibles vots en moviment, de ben segur que canviarien algunes, o moltes, de les seves maneres de fer i tots en sortiríem guanyant força.  Però no serà el cas, no ens cal patir.  Les eleccions seguiran sent aquella vella dialèctica entre qui hi creu i qui en treu profit.  I malgrat tot, la gent, la gent anònima i sense càrrecs que defensar, segueix votant i fent d’algun que altre diumenge, no sé si una festa, però sí una cita obligada a la qual no es pot faltar “baix cap concepte”, que diria aquell.

css.php