Mai 192019
 

Començo a pensar que sigui qui sigui, algun déu, l’atzar, o qualsevol capriciosa combinació química o astral, va posar el mes de maig per recordar-nos, cada any, què és la vida, en versió reduïda. Si ens hi fixem una mica, el mes de maig és, segurament, el més variat i més impredictible de tots. Ja diu la dita que pel maig cada dia un raig, i ja és ben veritat, bona part dels dies, tot i que també convindria no oblidar el vent, la muntanya russa de les temperatures, sempre amunt i avall, els mil colors a trenc d’alba, o els capvespres sublims, quan la nit, cada cop més tardanera, es va fent ama.

Ben mirat, la vida ja és això, una barreja de tot, de vegades desordenada, a voltes imprevisible i de tant en tant anunciada. I així anem fent, entre una eclosió de llum, de colors i de vida que esclata a cada cantonada i a cada branca, i els períodes de bonança o de tempesta succeint-se sense donar-nos temps ni a pair el que passa, tot sovint.

Sigui com sigui, som vius i som al maig, amb tot el que té de bonic i amb tots els seus alts i baixos. I farem bé de sortir de casa amb la jaqueta el paraigua i el paravent, si cal, preparats per a qualsevol eventualitat, i deixar-nos seduir per la bellesa amagada d’aquesta variabilitat de vegades incòmoda, però sempre sorprenent i plena de matisos per descobrir i de sensacions que gaudir. Avui, diumenge. Bon moment per fer-ho, amb una mica de calma.

css.php