Mai 252019
 

Si com s’acostuma a dir, la pluja neteja, ahir era el dia perfecte perquè el cel descarregués a plaer, de manera general i generosa, com diuen els nostres meteoròlegs. Ahir, punt final, per fi, de dues campanyes electorals consecutives, i necessitat imperiosa de fer net de tantíssima xerrameca, de tanta mentida feta dogma, i de tant odi mal o gens dissimulat.

Avui, jornada de reflexió. La calma després de la tempesta, l’olor de terra humida i revitalitzada, i l’esperança en una primavera que avança inexorable. Avui és el dia perfecte per tornar a escoltar els ocells que canten a punta de dia, o de contemplar com el sol, sempre fidel, treu el nas per l’horitzó, anunciant que la foscor ha passat, i que res no impedeix que es faci amo i senyor de tot, un cop més.

I demà, a votar. I amb els vots s’acabaran les metàfores i tornarà la crua realitat dels electes, i una nova batalla per impedir que alguns exerceixin el càrrec per al qual han estat votats, i una nova derrota. Demà, tot tornarà a ser ahir. I és que per molt que passin els anys, seguim ancorats en un passat negre de censura i repressió. Antany es prohibien pel·lícules, llibres, opinions, partits i avui es vol prohibir, i de fet es prohibeix, el pensament lliure i, fins i tot, es condemna la voluntat expressada a les urnes. I tot plegat amb la normalitat d’un relat que es va fent habitual i que potser no hi haurà pluja que el pugui netejar en molt temps. Aquesta és la grandesa de democràcia que demà diuen que tornarem a festejar. La grandesa d’una democràcia emmanillada. Tinguem-ho ben present quan ens acostem, devots, al sagrat altar de les urnes.

css.php