Mai 142019
 

En quin moment les novetats deixen de ser-ho? On és la finíssima línia que separa allò que és nou d’allò que forma part de la nostra vida, de la nostra rutina, fins i tot; d’allò que ja ens és habitual i d’ús corrent? De vegades tinc la sensació que ens agrada viure entre fòssils, pensant que encara són éssers vius. Potser és mandra, potser ignorància. No ho sé.

Em sembla que va ser la setmana passada -de fet, el temps corre massa i de tant en tant se m’escapa- que vaig sentir per la ràdio, o que vaig llegir en algun lloc, no ho tinc clar, algú que es demanava si ara que a Silicon Valley estan arribant les jubilacions per edat dels grans cervells que han fet avançar la informàtica i l’electrònica de les darreres dècades, podíem ja, definitivament, deixar de parlar de “noves tecnologies” per referir-nos a tot això que ja no és nou i que forma part de la nostra realitat més habitual.

Amb la mà al cor, algú encara pensa que un ordinador és una novetat tecnològica? O una connexió a Internet? I un telèfon mòbil? Doncs, de tot plegat i molt més, encara hi ha qui en diu “noves tecnologies”. De fet, les campanyes electorals són terreny adobat perquè individus que viuen al Segle XIX es vulguin fer els moderns, fent servir aquest concepte. Parem l’orella una mica i ens esgarrifarem.

Que no ens enganyin, les novetats duren poc. I aquesta és la gràcia: que una cosa nova, més d’hora que tard, cedeixi el lloc a una de més innovadora. Només així evoluciona la societat i evolucionem nosaltres, amb una suma constant de descobertes i coneixements. Fossilitzar-nos mentalment en idees i en conceptes d’altres temps mai no ens aportarà res de nou. Avui, les úniques noves tecnologies són les que encara només viuen al cap d’algun savi, a mig camí entre la ciència-ficció i una realitat tangible, que les condemnarà a fer-se velles gairebé de manera immediata. Ja ho va deixar dit, fa prop de set segles, el valencià Pere March: “al punt que hom naix, comença de morir”. Siguem-ne conscients i vivim i fascinem-nos amb tot el que ens envolta, amb els ulls ben oberts, perquè res no se’ns escapi.

css.php