No cal que en facis gaire cas

S’ha de ser molt mesquí per prendre a algú tot el que es pot i, tot seguit, demanar-li que s’administri millor.

Això és el que està fent el Govern d’Espanya amb la Generalitat de Catalunya.  No n’hi ha prou amb generar-nos un dèficit brutal (60 milions d’euros diaris); ni amb mentir misserablement fins a les darreres eleccions, afirmant que els nostres comptes eren correctes -per justificar la bondat d’un tripartit agònic-; ni amb un esforç de contenció del dèficit enorme, sobretot comparat amb altres territoris, on estalviar sembla pecat.  No, no n’hi ha prou.  Encara tenen la barra de dir-nos que hem de fer una reducció de la despesa del 20% (el doble del que ja està reduint la Generalitat). Gairebé 6.000 milions d’euros.

Davant d’aquesta autèntica bajanada, només em ve al cap pensar:  i si deixem de contribuir a la "solidaritat" amb Espanya una temporadeta, què?  només en un any retindríem a Catalunya 21.900 milions d’Euros.  Fora dèficit, i de llarg.  Però és clar, això obligaria a altres comunitats "pobres" a viure d’acord amb les seves possibilitats, no com ara.  I això no agrada quan t’has acostumat a la bona vida fàcil.

De tota manera, no patim.  L’objectiu de tot plegat no és econòmic, no.  És polític.  Cal carregar-se l’autonomia de Catalunya, al preu (i mai més ben dit) que sigui.  Ara cal saber quant estem disposats a pagar, i no només en moneda de curs legal.  La paciència s’acaba, fins i tot la dels més pacients. Oi, president Pujol?

Tweet

Nou debat a l’educació (tot ajuda a desviar l’atenció d’allò que és fonamental):  com han d’anar vestits els alumnes a l’escola?

La consellera Rigau demana als centres que facin una reflexió sobre com han d’anar vestits els seus alumnes.  I deixa entreveure allò de les diferències de poder adquisitiu, les modes i tot plegat. Un cop més llença la pedra i amaga la mà, perquè ja diu que no pensa legislar sobre la matèria.

Ja hi tornem amb el tema dels uniformes.  Doncs miri, consellera, no, no i no.  Tota persona té dret a la pròpia imatge, oi?  Si el problema són els pantalons massa caiguts, o els escots massa generosos, o les marques, o els vels, comenci a treballar l’educació, les normes de convivència social i les pautes estètiques en funció del context, però no condemni els nens i adolescents del meu país a vestir amb un ridícul uniforme, tot sovint clarament sexista i retrògrad.

Que s’obri un debat sobre com cal anar vestit a l’escola (o a qualsevol altra activitat social) em sembla bé i molt educatiu, però intentar resoldre conflictes (conflictes a ulls de segons qui, evidentment) a base d’uniformes, no em sembla ni recomanable, ni educatiu, ni democràtic, fins i tot.

Nova cortina de fum, em temo, per amagar les vergonyes d’un sistema educatiu que fa aigües per tot arreu.

Tweet

El dia 21 de març, l’edició digital d’El Periódico publicava dues notícies seguides: "Detingut el rector de Sant Cebrià de Vallalta per suposats abusos sexuals" i "Detingut el director porno Pablo Lapiedra per gravar pel.lícules amb menors".

En tots dos casos la detenció té a veure amb abusos a menors.  En un, arriba després d’una ordre de recerca a través de la Interpol; en l’altre, com a resultat de la denúncia dels pares d’una nena.

En algunes ocasions, l’atzar ens posa al davant dues cares d’una mateixa moneda.  Ara caldrà estar atents a com es resolen totes dues detencions, veure què hi ha de cert en tots dos casos i, finalment, comprovar si la justícia és justa i igual per a tothom.

La meva intuició, però, diu que d’un dels afers no en tornarem a sentir parlar.   Imagineu de quin?

Tweet

"La independència empobreix Catalunya".  L’afirmació és de la diputada Laia Bonet, portaveu del PSC al Parlament de Catalunya.  Ho solta i es queda tan ampla.

Amb tot el respecte, li demanaria en què es basa per fer aquesta afirmació.  Crec que a aquestes alçades ningú no pot dubtar que les úniques dades reals, objectives, científiques i quantificades de l’empobriment de Catalunya són, fonamentalment, les que reflecteixen l’impacte de l’expoli econòmic que ens perpetra Espanya any rere any (60 milions d’euros diaris, si fa no fa).  Algunes d’aquestes dades, per cert, les han fetes públiques organismes vinculats a diferents governs dels quals el seu partit és o ha estat responsable.

Per tant: "La dependència -d’Espanya- empobreix Catalunya".  I deixem-nos d’afirmacions demagògiques sense cap base científica, que el Parlament de Catalunya mereix una mica més de rigor.

Tweet

En una recent entrevista a Tribuna TV, la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, reflexionava sobre un dels grans mèrits del sistema educatiu català, fonamentat en la immersió lingüística: el de no generar una doble xarxa educativa (en català i en castellà) i, al capdavall, no generar una societat dividida lingüísticament.

Aquesta característica del nostre sistema educatiu ha estat clarament reconeguda i valorada arreu del món com a model d’èxit, tant a nivell escolar, com de cohesió social.  Arreu del món, evidentment, menys a Espanya.  No ens enganyem, darrere dels recursos de suposats pares amb fills lingüísticament maltractats a l’escola, o dels polítics de qualsevol signe que demanen una igualtat (impossible, de fet) entre català i espanyol, no hi ha altra cosa que una voluntat decidida de dividir la societat entre nacionalistes (catalanoparlants) i constitucionalistes (castellanoparlants), en un paral.lelisme sospitós amb Euskadi. A manca de terrorisme, bona és la llengua com a pretext per a la divisió i l’enfrontament.

Des d’aquest perspectiva, tot té sentit:  els recursos, les sentències, les mentides, les apel.lacions a la llibertat… Cal trencar la societat catalana en dos, perquè només així una de les dues, la que té un estat al darrere, s’imposarà sobre l’altra.  El suposat conflicte lingüístic no és més que un dels escenaris d’aquesta guerra sorda però brutal. 

Per això, per garantir que no ens trencaran el país, és que ens cal defensar el que som i el que ens ha costat tants anys construir.

Tweet