Mar 072011
 

En una entrevista a Vilaweb TV, la nova directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, declara: "ni un pas enrere en l’estatus aconseguit pel català".  Un estatus, val a dir-ho, que tampoc no és per llançar coets, ni per presència social, ni per reconeixement, ni per respecte.

Que trist em resulta constatar que després de més de tres dècades d’autonomia i de política lingüística, encara cal enunciar, com un dels nostres principis fonamentals d’actuació, no retrocedir.  Tan trist com real, en qualsevol cas.

De què han servit tots anys?  de què els diferents governs i coalicions de signe divers?  de què tanta voluntat pactista i didàctica amb Espanya?  Jo contesto: de no massa.  De fet, encara seguim obligats a fer una política defensiva.

No anem bé.  No anem bé com a país si encara ens cal defensar-nos tan evidentment d’aquesta suposada Espanya amiga, després de tants anys.  I molt em temo que la llengua no és un cas aïllat.  Però ja se sap, la diferència molesta, i molt.

Algú encara pot pensar que hi ha futur, així?  Per a la llengua, no.  I per a nosaltres, tampoc.

css.php