Mar 172011
 

En una recent entrevista a Tribuna TV, la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, reflexionava sobre un dels grans mèrits del sistema educatiu català, fonamentat en la immersió lingüística: el de no generar una doble xarxa educativa (en català i en castellà) i, al capdavall, no generar una societat dividida lingüísticament.

Aquesta característica del nostre sistema educatiu ha estat clarament reconeguda i valorada arreu del món com a model d’èxit, tant a nivell escolar, com de cohesió social.  Arreu del món, evidentment, menys a Espanya.  No ens enganyem, darrere dels recursos de suposats pares amb fills lingüísticament maltractats a l’escola no hi ha altra cosa que una voluntat decidida de dividir la societat entre nacionalistes (catalanoparlants) i constitucionalistes (castellanoparlants), en un paral.lelisme sospitós amb Euskadi.

Des d’aquest perspectiva, tot té sentit:  els recursos, les sentències, les mentides… Cal trencar la societat catalan en dos, perquè només així una de les dues, la que té un estat al darrere, s’imposarà sobre l’altra.  El suposat conflicte lingüístic no és més que un dels escenaris d’aquesta guerra sorda.  Per això ens cal defensar el que som i el que ens ha costat tants anys construir, ni que sigui de manera encara millorable.

Mar 172011
 

En una recent entrevista a Tribuna TV, la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, reflexionava sobre un dels grans mèrits del sistema educatiu català, fonamentat en la immersió lingüística: el de no generar una doble xarxa educativa (en català i en castellà) i, al capdavall, no generar una societat dividida lingüísticament.

Aquesta característica del nostre sistema educatiu ha estat clarament reconeguda i valorada arreu del món com a model d’èxit, tant a nivell escolar, com de cohesió social.  Arreu del món, evidentment, menys a Espanya.  No ens enganyem, darrere dels recursos de suposats pares amb fills lingüísticament maltractats a l’escola no hi ha altra cosa que una voluntat decidida de dividir la societat entre nacionalistes (catalanoparlants) i constitucionalistes (castellanoparlants), en un paral.lelisme sospitós amb Euskadi.

Des d’aquest perspectiva, tot té sentit:  els recursos, les sentències, les mentides… Cal trencar la societat catalan en dos, perquè només així una de les dues, la que té un estat al darrere, s’imposarà sobre l’altra.  El suposat conflicte lingüístic no és més que un dels escenaris d’aquesta guerra sorda.  Per això ens cal defensar el que som i el que ens ha costat tants anys construir, ni que sigui de manera encara millorable.

Mar 172011
 

No ens enganyem, el perill més greu al qual s’enfronta el català no és ni la manca de coneixement ni la manca d’ús social.  El gran perill és la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

Ja tenim una nova sentència que limita l’ús de la nostra llengua, ara en una institució pública.  I en vindran més, moltes més, fins que el català quedi nítidament en un discret segon terme en tots els àmbits públics, des de l’escola fins a les administracions, passant per la justícia, per la sanitat, el comerç… el camí ja s’ha traçat amb claredat i el punt d’arribada és deixar ben clar que el català no és necessari enlloc, perquè ja hi ha una altra llengua constitucionalment obligatòria.  El català és aquella parla dels catalans que només molesta i genera despeses.

De res no serviran ni els cursos ni les campanyes de conscienciació, ni el voluntarisme, perquè el perill ve dels tribunals espanyols, i dels seus acòlits a Catalunya, i contra aquest monstre no tenim defenses.

Espanya ha dit prou i la bèstia de la llengua comuna s’ho va engolint tot, lentament, però de manera inexorable.  Quant trigarem nosaltres, també, a dir prou? Ens hi va la vida com a comunitat lingüística.

css.php