Mar 182011
 

Una mentida, per molt que es repeteixi, mai no arriba a ser una veritat.  Sempre serà una mentida.

Els catalans ja tenim experiència en haver d’escoltar mentides i més mentides sobre la nostra realitat social que, si bé poden enganyar persones no ben informades i que potser mai no han passat per Catalunya, mai no passen de mentides.  Sempre he pensat que és una manifestació d’impotència i de derrota, això de voler capgirar la realitat a cop de falsedats.

Curiosament, d’un temps ençà és el Barça que pateix atacs similars amb la intenció de mirar de trencar la seva egomonia esportiva:  villaratos, ajudes arbitrals, calendaris afavoridors i, ara, dopatge.  Tot s’hi val, en una nova manifestació d’impotència per intentar superar la derrota.

Va haver un temps que el Barça era el simbol del país, quan aquest país oficialment no existia.  És curiós constatar que els atacs i les calúmnies contra Catalunya, tan freqüents darrerament, també es reprodueixen contra el seu club esportiu més important.  I a mi que em fa l’efecte que tot plegat és el mateix?  Al capdavall, el Reial Madrid serà la imatge de la promoció turística espanyola i, és clar, un perdedor sempre projecta una imatge de derrota, per més meravellosa que se’ns vulgui vendre Espanya, ni que sigui des de la COPE.

Potser sí que tindrà raó el president Pujol quan diu que a Espanya "van a fotre’ns".  I en tots els fronts, afegiria.

css.php