Mar 242011
 

Sempre m’havia considerat una persona ideologicament situada a l’esquerra, però d’un temps ençà començo a creure que sóc de dretres, sense saber-ho.

Si ser d’esquerres és compartir ideologia amb gent com la Sra. Imma Mayol, autoproclamada antisistema i defensora dels cotxes de menys de deu anys, està clar que jo no ho sóc, d’esquerres.  I és que em resulta una burla absoluta la simple ocurrència de prohibir circular vehicles de més de deu anys, en un país plagat de mileuristes (en el millor dels casos) i on les vendes d’automòbils cauen des de fa molts mesos, i no perquè a la gent, de cop, no li agradi comprar-ne de nous, sinó per la misserable situació econòmica que patim i de la qual crec que el seu grup polític té alguna responsabilitat.

Però és clar, des de postures pijo-progres, tot es redueix a la defensa bucòlica del medi ambient, sense tenir en compte les necessitats ni les dificultats de la gent del carrer. Potser, fins i tot, acaba sent més honest callar i buscar una jubilació de luxe al senat, que ja és dir.

Sra. Mayol, aquests dies m’ha fet venir al cap la lletra d’una cançó de fa molts anys (em sembla que del Quico Pi de la Serra, però potser m’equivoco) que venia a dir:  "feixista, si tu vas al cel, com tu i jo som diferents, jo me’n vull anar a l’infern".   Doncs me l’aplico, però respecte a la seva esquerra progre, capaç d’insultar així als que menys tenen.

css.php