Mar 222011
 

Darrerament observo determinats arguments i determinades actituds que no sé si pensar que són manies meves o és que la nostra classe política comença a patir tics antidemocràtics.  Sense anar més lluny:

– La postura de l’Ajuntament de Barcelona contra la consulta del 10A, ja als tribunals.

– Allò que tant repeteix CiU que un referèndum d’independència només es pot convocar amb la seguretat de guanyar-lo.  Jo aquests referèndums només els recordo dels temps de Franco.  En democràcia, un referèndum es guanya o es perd, però es fa.

– La denúncia contra Vilaweb pel cas Vilaró.

– La criminalització de les autonomies com a origen de tots els mals.  Potser volen reinventar la constitució i unificar l’Estat pel seu compte?

– Algunes solucions a la crisi, com la de Rajoy de treballar més hores i cobrar menys.  I tots els acords sindicals i drets dels traballadors aconseguits en democràcia i durant anys i anys?

– Les mans i mànigues dels tribunals per evitar que Sortu es presenti a les eleccions municipals, tot i que presenta uns estatuts que compleixen la Llei de partits de manera ben explícita.

– Les sentències del Tribunal Constitucional que arriben quan el precepte recorregut ja ni és vigent, com en el cas dels horaris comercials.

No sé, potser és que pateixo de manies, però em reconec una certa por al retrocés a moltes posicions que considerava superades fa dècades.

css.php