Mar 042011
 

Carnaval!  Ja és carnaval, el temps de transgressió i excessos abans de la crua quaresma.  Aquest any, però, potser caldrà capbussar-se en l’esperit carnavalesc a consciència, perquè la quaresma promet:

– Rebaixes a la velocitat, a la intensitat dels llums, als sous, a les ofertes de feina…

– Pujades del preu del carburant, de l’euribor, de els xifres d’atur, de la incertesa…

Tot això ben guarnit amb un sentiment d’impotència creixent davant l’obligada purga dels pecats aliens (de la banca i dels governs, sobretot).  I, a més, encara fa fred.

Aprofitem el poc que ens queda, si encara hi som a temps, perquè la quaresma pinta llarga i fosca.

Molt em temo que quan enterrarem la sardina, enguany, enterrarem moltes més coses.

Mar 042011
 

Una de les obligacions de qualsevol govern ha de ser convidar a l’acció en positiu, a través de l’exemple.  Això no vol dir negar l’evidència, com s’ha fet darrerament massa sovint, però tampoc no vol dir consumir-se en el pessimisme, perquè això implica portar la societat a la frustació i al fracàs col.lectiu.

El nou govern de Catalunya, de moment, ha passat d’un discurs gairebé regeneracionista que els va ajudar a guanyar les eleccions, a un discurs gris, trist, sense il.lusió, amb unes perspectives a mig termini gens esperançadores i tot a un ritme desesperantment lent.  Ja sabem que patim una crisi brutal; ja sabem que patim un expoli econòmic indecent;  ja sabem que les mesures del govern de l’Estat són absolutament erràtiques i inútils, però malgrat tot, cal un exercici més gran d’imaginació i d’innovació per tirar el país endavant.

Un exemple:  l’anunciat retrocés en prestacions sanitàries (més llistes d’espera -és a dir, pitjor atenció).  Potser, per estalviar de debó caldria començar per optimitzar els mecanismes de gestió, per optimitzar les hores de treball als hospitals, sobretot pel que fa a la infrautilització real de molts quiròfans, o a l’excés de proves diagnòstiques realment prescindibles, quan no repetides pels enormes terminis d’espera, per exemple.  Si la manera d’estalviar és tancar serveis i limitar prestacions, malament rai.

La gent del carrer estem més que tips d’haver de pagar tota la incompetència i la manca de capacitats de governs i més governs.  Ara, a Catalunya ens tocarà l’educació, la sanitat i els transports (déu n’hi do).  En tots els casos pagarem més cars uns serveis pitjors.  Així no hi ha il.lusió possible, ni projecte de país, ni res de res.

No havíem quedat que calia fer més amb menys?  De moment, farem menys, això segur, i ja veurem si també amb menys.  Seguim instal.lats en veure què farem i què no farem, però encara no entrem a analitzar com ho fem i com ho podem fer perquè sigui millor.  Per a aquest viatge no calen alforges.

css.php