Mar 092011
 

Ahir, 8 de març, dia internacional de la dona.  100 anys de reivindicació dels drets i de la igualtat de la dona.

Si repassem la premsa, poca cosa.  Presència més o menys anecdòtica de la notícia i poc més, en general.  A la tarda, els mitjans digitals se’n feien ressò de diferents actes presidits per personalitats de la política, sobretot.  L’endemà, però, les coses, si fa no fa, igual com sempre:  les dones seguiran cobrant menys, patint més atur, fent la múltiple funció de dona, esposa, ama de casa, mare, filla, professional…, seguiran morint a mans de les seves parelles, seguiran accedint a determinades professions (periodista, per exemple) pel seu físic, no pel seu talent (així va la professió), seguiran, al capdavall, acceptant, de grat o per força, un paper social encara subsidiari… i això comptant amb la sort de viure en països occidentals formalment democràtics.

Vist com ha passat el 8 de març, crec que té sentit (no ho tenia tan clar quan es va fer) l’acte del FC Barcelona de reservar la llotja del Camp Nou, ni que només sigui un dia, exclusivament a dones.  Potser no aporta res a la història de la lluita per la igualtat, però ningú no podrà negar que va ser un acte amb una presència mediàtica superior, fins i tot, a la del dia internacional pròpiament dit, i que va deixar imatges que serveixen, parafrassejant el poeta, per dir: "som aquí, tossudament alçades, proclamant l’espai, el temps i el lloc que ens dol i pertany".

css.php