Mar 102011
 

El proper 22 d’abril, a les 14.10 h (hora oficial de la mort de Crist, segons l’Esglèsia Catòlica) RAI Uno emetrà un programa televisiu en què, per primer cop, un Papa respondrà les preguntes del públic.

Ratzinguer és un home de sòlida formació, molt culte, molt intel.ligent i molt hàbil, i sap que un cop d’efecte com aquest pot ser molt positiu per als interessos de l’Esglèsia, en temps de crítiques incontestables.  En qualsevol cas, cal remarcar que el programa no s’emetrà en directe i que només contestarà tres preguntes, prèviament triades entre les que proposi el públic a través d’Internet, en una convocatòria que començarà diumenge vinent.  Però bé, no és moment d’esperar miracles.

Amb aquesta iniciativa s’enterra oficialment el tradicional recolliment de la Setmana Santa.  No són tan llunyans els temps en què no es podia ni engegar la ràdio… i ara tenim el Papa a la tele, un Divendres Sant i en prime time eclesiàstic.  Caldrà veure com es posicionen els mitjans i tertulians més conservadors davant d’aquesta iniciativa.  També caldrà veure l’estètica del programa i la que envoltarà el seu protagonista, al qual estem acostumats a veure revestit de pompa vaticana i a una distància molt més que prudencial.

Sigui com sigui, la iniciativa és un símptoma que es poden ensorrar les mentalitats més obtuses i cavernàries, les que quan surten en processó (no confondre amb manifestació) un cop a l’any, ho fan exhibint les formes d’expressió més antigues, mès retrògrades i més difícils de pair, en els temps que corren; aixó sí, amb totes les benediccions de la cúpula eclesiàstica del país.  I és que encara hi que hagi qui no ho vulgui veure, els temps segueixen canviant, sobretot Pirineus enllà.

css.php