Ja hi tornem a ser. Puntual, la roda del temps ens ha dut a un altre inici d’any, i enguany amb la sorpresa, el regal, o la llufa, d’un dia més, com pertoca als anys de traspàs. Sigui com sigui, de nou la sensació d’obrir una llibreta totalment en blanc, que anirem omplint, pàgina a pàgina, fins que ja no en quedi cap més i n’obrim una altra.
Avui, encara el record d’ahir, de les seves emocions, alegries i sensació de proximitat, amb independència de les distàncies, amb els nostres, ens anem llevant, a ritme lent i mandrós, per fer les primeres passes en un primer dia de tot plegat.
Potser sí, que tot el que dic és una col·lecció de tòpics. I què? Fins i tot els tòpics amaguen una realitat ben tangible. Potser sí que avui, en el fons, és igual que ahir, o que fa quinze dies, però, si perdem la il·lusió gairebé infantil d’estrenar, en aquest cas, un any nou, què ens queda? Així és que, amb tòpics o sense tòpics, tornem a rebuscar al calaix de la innocència, respirem profundament, enfoquem els ulls a l’horitzó, i tinguem per cert que tot, encara, està per escriure.
Bon any a tothom que conec i estimo, i també a tota aquella immensa majoria de persones que no conec, però que d’alguna manera tenen expectatives similars a les que us plantejo, i la bona voluntat per fer-les realitat.
gen. 012024
