abr. 302011
 

Si ens pensàvem que ja ho havíem vist tot en matèria de sentències, com a mínim, curioses o extravagants (com ara les del Constitucional amb l’Estatut, les del Suprem en matèria de llengua, o la ja cèlebre de la minifaldilla), aquests darrers dies n’han aparegut de noves que deixen molt clar que tot és superable:

– Un jutge veu falta de respecte en l’ús del català als jutjats.

– Una jutgesa accedeix a donar un nen en adopció a dues lesbianes, només per imperatiu legal.

Si ens hi fixem una mica, veurem que tots dos casos tenen una cosa en comú:  qüestionar la legalitat vigent, una qüestió que em sembla molt greu tractant-se, justament, de jutges, aquells que han d’aplicar les lleis.

Hi ha un seguit de normes que regulen l’ús del català en tots els àmbits, inclosa la justícia.  Per tant, que el jutge les apliqui i calli, o que es passi a la política, arribi a diputat i provi de canviar-les.

Alguna cosa similar passa amb el segon cas.  Només faltaria que un jutge pogués dictar sentència sense l’imperatiu legal, al seu aire.  Bé, de fet, això no deixaria d’anar en la línia del primer cas, que considera "poc respetuosa" la llei.



abr. 292011
 

Que mori una persona jove és una pèssima notícia.  Que una persona jove mori perquè es suïcida, és un fracàs, a nivell social.  I que el suïcidi sigui conseqüència d’una història molt fosca de judicis, maltractaments (denunciats per Amnistia Internacional) i condemnes no del tot clares, és un drama que obliga a reflexionar.

Aquest és el cas de la Patrícia Heras, una jove d’estètica okupa.  Vagi per davant que no vull, ni puc, jutjar el cas.  Només vull recomanar, com fa Vicent Partal, la lectura atenta del seu bloc, que sembla el guió d’una pel.lícula a cavall entre el suspens i el terror, però que relata fets dramàtics, amb el pitjor dels finals possibles.

Una història més d’una ciutat amb molts aspectes foscos quan entren en relació els poders polítics, les forces de seguretat i el col.lectiu okupa.  Una història macabra coneguda arreu amb un nom de carrer prou expressiu:  Sant Pere Més Baix.

Expedient tancat?



abr. 282011
 

No sé si hi ha un complot contra Catalunya -de fet, contra tot allò que pugui qüestionar la unitat d’Espanya-, però el que sí que tinc clar és que hi ha massa coincidències que no fan pinta de ser del tot casuals:

– Catalunya pateix el doble d’inspeccions fiscals que Madrid i cinc vegades més que Andalusia.

– l’SGAE recapta el 20% dels seus ingressos a Catalunya.

– El Govern d’Espanya esquiva -per variar- el pagament del fons de competitivitat i s’escuda en el Consell de Política Fiscal i Financera (gran temple del cafè per a tothom financer).

I si sortim de Catalunya, només cal parlar de la curiosa i aparentment molt poc democràtica persecució de l’independentisme basc, per tal d’evitar, com sigui, la seva presència electoral. Val a dir que fins i tot el lehendakari, el socialista Patxi López, ha negat la vinculació entre Bildu i ETA.

A Catalunya vivim temps d’escanyament econòmic i, a Euskadi, politic.  Cap novetat, de fet.

Decididament, hi ha dies que, per salut mental, més valdria no llegir la premsa.



abr. 272011
 

Quan la tardor passada el Govern de la Generalitat va fer una emissió de bons, diferents mitjans van crear l’expressió "bons patriòtics" per a referir-s’hi.  Ara, amb una nova emissió, el qualificatiu "patriòtics" ha tornat a fer-se present, i novament quan es coneix que la Generalitat Valenciana també en farà una emissió.

Em resulta sorprenent que, en el nostre cas, una emissió de bons hagi de ser, per força, "patriòtica", cosa que no passa si l’emissió la fa el Govern d’Espanya.  En aquest cas, es tracta de "bons de l’Estat", no de "bons patriòtics".  Imagineu que els bons espanyols fossin patriòtics i els nostres bons de la Generalitat?

Les paraules, tot sovint, van molt més enllà d’allò que defineixen.  Aquest és un bon exemple.  Els bons espanyos són bons de l’Estat, un afer exclusivament econòmic, habitual en la financiació d’un país.  Els bons de la Generalitat (ja sigui catalana o valenciana) són altra cosa, són aportacions econòmiques amb finalitat patriòtica (ideològica).

Està clar que fins i tot si parlem de diners hi ha diners de primera i diners de segona.  O, si voleu, diners amb o sense ideologia, segons de qui siguin.  Qui ho havia de dir, oi?

abr. 262011
 

Quan la tardor passada el Govern de la Generalitat va fer una emissió de bons, diferents mitjans van crear l’expressió "bons patriòtics" per a referir-s’hi.  Ara, amb una nova emissió, el qualificatiu "patriòtics" ha tornat a fer-se present, i també quan es coneix que la Generalitat Valenciana també en farà una emissió.

Em resulta sorprenent que, en el nostre cas, una emissió de bons hagi de ser, per força, "patriòtica", cosa que no passa si l’emissió la fa el Govern d’Espanya.  En aquest cas, es tracta de "bons de l’Estat", no de "bons patriòtics".  Imagineu que els bons espanyols fossin patriòtics i els nostres bons de la Generalitat?

Les paraules, tot sovint, van molt més enllà d’allò que defineixen.  Aquest és un bon exemple.  Els bons espanyos són bons de l’Estat, un afer exclusívament econòmic.  Els bons de la Generalitat (ja sigui catalana o valenciana) són altra cosa, són aportacions econòmiques amb finalitat patriòtica (ideològica).

Està clar que fins i tot si parlem de diners hi ha diners de primera i diners de segona.  O diners amb o sense ideologia, si voleu.  Qui ho havia de dir, oi?

abr. 262011
 

Quan la tardor passada el Govern de la Generalitat va fer una emissió de bons, diferents mitjans van crear l’expressió "bons patriòtics" per a referir-s’hi.  Ara, amb una nova emissió, el qualificatiu "patriòtics" ha tornat a fer-se present, i també quan es coneix que la Generalitat Valenciana també en farà una emissió.

Em resulta sorprenent que, en el nostre cas, una emissió de bons hagi de ser, per força, "patriòtica", cosa que no passa si l’emissió la fa el Govern d’Espanya.  En aquest cas, es tracta de "bons de l’Estat", no de "bons patriòtics".  Imagineu que els bons espanyols fossin patriòtics i els nostres bons de la Generalitat?

Les paraules, tot sovint, van molt més enllà d’allò que defineixen.  Aquest és un bon exemple.  Els bons espanyos són bons de l’Estat, un afer exclusívament econòmic.  Els bons de la Generalitat (ja sigui catalana o valenciana) són altra cosa, són aportacions econòmiques amb finalitat patriòtica (ideològica).

Està clar que fins i tot si parlem de diners hi ha diners de primera i diners de segona.  O diners amb o sense ideologia, si voleu.  Qui ho havia de dir, oi?

abr. 262011
 

De tant en tant apareixen exemples de com és de fàcil explicar determinades coses, si es fa d’una manera prou pedagògica.

El darrer exemple el tenim en l’"espolímetre", un imaginatiu sistema de l’economista Salvador Garcia-Ruiz per posar en relació les retallades que estem patint amb l’espoli fiscal que fa massa anys que pateix Catalunya.  Realment, una eina que evidencia la raó del conseller Mas-Colell quan afirma que una Catalunya independent és econòmicament viable.

Es pot seguir l’espolímetre clicant aquí.  Els primers càlculs fets amb aquest instrument són els de les retallades de l’Hospital Taulí, de Sabadell, i de les universitats catalanes.

Això promet…

abr. 252011
 

Hi ha coses que no arribo a comprendre.  Segurament és que ja tinc una edat, però…

1.  Com és que el temps de TV3 és "Méteo"? D’on surt aquest accent? De "meteorologia" segur que no.  És una imitació de la "météo" francesa?

2.  Seguint amb el temps, aquests dies la previsió de TV3 parlava de dijous, divendres, dissabte i Pàsqua Florida.  I ja posats, perquè no de "dijous sant", "divendres sant" i totes les pàsques que calguin?

3.  En un estat aconfessional, segons la Constitució, és sorprenent que les televisions públiques (TV3 inclosa) i també, evidentment les privades, segueixin programant pel.lícules com "Ben-Hur", "Espartacus", "Ròmul i Rem", "Maria Magdalena" o "Quo vadis", al costat d’hores i hores d’actes litúrgics, preferentment des del Vaticà, per no parlar de les diverses i variades processons ocupant gairebé portada d’alguns informatius.

Hi ha coses que no entenc o que, senzillament, em retornen als meus anys d’infantesa on, com a país, no m’agradria pas tornar-hi.

En qualsevol cas, passeu un bon dia de la mona, si la "Méteo" ens ho permet, i si pot ser al costat de la família o dels amics, molt millor.

 

abr. 242011
 

Setmana Santa pot ser un bon moment per recordar l’autèntic via crucis que patim per obra i gràcia dels incompliments reiterats i constants del Govern d’Espanya. O potser hauria de dir per manca d’obra i per desgràcia?

El darrer pas d’aquest via crucis és la no connexió ferroviària de l’ampliació del Port de Barcelona.  Un nou imcompliment del ministre Blanco que, ben segur, culparà la crisi, el canvi climàtic o la pujada de les radiacions solars, qui sap.  Ell mai no faltaria a la seva paraula -especialment tractant-se de Catalunya-  perquè sempre fa tot allò que diu que farà.

No cal patir, malgrat tot, perquè ja sabem en què consisteix un via crucis i, sobretot, com acaba.

Així és que o espabilem o tenim clar el final ens espera, però sense possibilitat de ressuscitar, per raons òbvies.

abr. 232011
 

Després d’un petit parèntesi per treballs de manteniment a bloc.cat, torno per desitjar-vos un feliç dia de Sant Jordi.

 

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el
nom d’aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

 

Josep Maria de Segarra

 

 

css.php