Abr 302011
 

Si ens pensàvem que ja ho havíem vist tot en matèria de sentències, com a mínim, curioses o extravagants (com ara les del Constitucional amb l’Estatut, les del Suprem en matèria de llengua, o la ja cèlebre de la minifaldilla), aquests darrers dies n’han aparegut de noves que deixen molt clar que tot és superable:

– Un jutge veu falta de respecte en l’ús del català als jutjats.

– Una jutgesa accedeix a donar un nen en adopció a dues lesbianes, només per imperatiu legal.

Si ens hi fixem una mica, veurem que tots dos casos tenen una cosa en comú:  qüestionar la legalitat vigent, una qüestió que em sembla molt greu tractant-se, justament, de jutges, aquells que han d’aplicar les lleis.

Hi ha un seguit de normes que regulen l’ús del català en tots els àmbits, inclosa la justícia.  Per tant, que el jutge les apliqui i calli, o que es passi a la política, arribi a diputat i provi de canviar-les.

Alguna cosa similar passa amb el segon cas.  Només faltaria que un jutge pogués dictar sentència sense l’imperatiu legal, al seu aire.  Bé, de fet, això no deixaria d’anar en la línia del primer cas, que considera "poc respetuosa" la llei.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php