Abr 142011
 

Rectificar quan un s’ha fotut de peus a la galleda fins als malucs,
no és de savis, és una necessitat producte de la imprudència o d’una
solemne ignorància.

Una mica això és que li ha passat al president Zapatero amb els
més de 9.000 milions d’euros que un grup inversor xinès, suposadament,
havia d’invertir a les caixes espanyoles.  Ara resulta que tot plegat
està en fase d’estudi (i no gaire avançat, pel que sembla).

Faria
ve el president Zapatero d’aprendre del seu company de partit, el
president Montilla, pel que fa a declaracions sobre inversions xineses
(algú recorda la gran fàbrica de cotxes Chery que s’havia de fer a
Catalunya?).

El més trist és que hagin de ser els propis xinesos
els que hagin de desmentir les declaracions.  Potser el pas següent serà
admetre que el transatlàntic de l’economia espanyola és una zòdiac i
que es troba molt més a prop de Portugal que d’Alemanya.  De fet,
aquestes històries també sonen a velles i repetides i, si fem memòria,
veurem que les darreres van precedir la gran eclosió de la crisi que
patim.

Dissortadament, ja ens anem acostumant als excessos verbals del president Zapatero, però ell no aprèn.

Abr 142011
 

Rectificar quan un s’ha fotut de peus a la galleda fins als malucs,
no és de savis, és una necessitat producte de la imprudència o d’una
solemne ignorància.

Una mica això és que li ha passat al president Zapatero amb els
més de 9.000 milions d’euros que un grup inversor xinès, suposadament,
havia d’invertir a les caixes espanyoles.  Ara resulta que tot plegat
està en fase d’estudi (i no gaire avançat, pel que sembla).

Faria
ve el president Zapatero d’aprendre del seu company de partit, el
president Montilla, pel que fa a declaracions sobre inversions xineses
(algú recorda la gran fàbrica de cotxes Chery que s’havia de fer a
Catalunya?).

El més trist és que hagin de ser els propis xinesos
els que hagin de desmentir les declaracions.  Potser el pas següent serà
admetre que el transatlàntic de l’economia espanyola és una zòdiac i
que es troba molt més a prop de Portugal que d’Alemanya.  De fet,
aquestes històries també sonen a velles i repetides i, si fem memòria,
veurem que les darreres van precedir la gran eclosió de la crisi que
patim.

Dissortadament, ja ens anem acostumant als excessos verbals del president Zapatero, però ell no aprèn.

Abr 142011
 

Josep Antoni Duran Lleida, fa uns dies, en una entrevista a la ràdio, va comentar que la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va votar "no" a la consulta del dia 10 d’abril.

En la meva càndida innocència pensava que el vot és un dret democràtic personal i secret, però es veu que compartir segons quina informació amb segons qui pot fer saltar pels aires els principis més bàsics de la nostra societat.

Senyor Duran, a banda d’una absoluta indiscreció, divulgar el sentit del vot em sembla una total manca de consideració cap a una persona prou important a la vostra formació política i al Govern del meu país.  Lamento que el respecte que jo tinc, tant per la meva vicepresidenta com pel seu vot (coincideixen o no amb la meva forma de pensar), no sigui el mateix que el seu, malgrat la seva important representativitat política. I una pregunta només: si hagués estat un vicepresident, també hauria estat tan alegre amb les paraules?

Sembla que veure determinades posicions ideològiques absolutament superades per la realitat, provoca nervis descontrolats i crisis importants en els principis democràtics, potser no tan sòlids com caldria esperar.  Una pena i, per què no dir-ho, una vergonya, per molta Creu de Sant Jordi que li concedeixin i per molt que vulgui rectificar. El subconscient no enganya i fa emergir les formes més chulescas.  Interessant i impresentable.

css.php