Quan es perden les formes

Josep Antoni Duran Lleida, fa uns dies, en una entrevista a la ràdio, va comentar que la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va votar "no" a la consulta del dia 10 d’abril.

En la meva càndida innocència pensava que el vot és un dret democràtic personal i secret, però es veu que compartir segons quina informació amb segons qui pot fer saltar pels aires els principis més bàsics de la nostra societat.

Senyor Duran, a banda d’una absoluta indiscreció, divulgar el sentit del vot em sembla una total manca de consideració cap a una persona prou important a la vostra formació política i al Govern del meu país.  Lamento que el respecte que jo tinc, tant per la meva vicepresidenta com pel seu vot (coincideixen o no amb la meva forma de pensar), no sigui el mateix que el seu, malgrat la seva important representativitat política. I una pregunta només: si hagués estat un vicepresident, també hauria estat tan alegre amb les paraules?

Sembla que veure determinades posicions ideològiques absolutament superades per la realitat, provoca nervis descontrolats i crisis importants en els principis democràtics, potser no tan sòlids com caldria esperar.  Una pena i, per què no dir-ho, una vergonya, per molta Creu de Sant Jordi que li concedeixin i per molt que vulgui rectificar. El subconscient no enganya i fa emergir les formes més chulescas.  Interessant i impresentable.

Tweet