Abr 142011
 

Josep Antoni Duran Lleida, fa uns dies, en una entrevista a la ràdio, va comentar que la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va votar "no" a la consulta del dia 10 d’abril.

En la meva càndida innocència pensava que el vot és un dret democràtic personal i secret, però es veu que compartir segons quina informació amb segons qui pot fer saltar pels aires els principis més bàsics de la nostra societat.

Senyor Duran, a banda d’una absoluta indiscreció, divulgar el sentit del vot em sembla una total manca de consideració cap a una persona prou important a la vostra formació política i al Govern del meu país.  Lamento que el respecte que jo tinc, tant per la meva vicepresidenta com pel seu vot (coincideixen o no amb la meva forma de pensar), no sigui el mateix que el seu, malgrat la seva important representativitat política. I una pregunta només: si hagués estat un vicepresident, també hauria estat tan alegre amb les paraules?

Sembla que veure determinades posicions ideològiques absolutament superades per la realitat, provoca nervis descontrolats i crisis importants en els principis democràtics, potser no tan sòlids com caldria esperar.  Una pena i, per què no dir-ho, una vergonya, per molta Creu de Sant Jordi que li concedeixin i per molt que vulgui rectificar. El subconscient no enganya i fa emergir les formes més chulescas.  Interessant i impresentable.

  One Response to “Quan es perden les formes”

  1. Però malgrat això, el prémien amb la Creu de Sant Jordi, potser també premienla seva vesant de corr.. de men… i p….

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php