Abr 152011
 

Rectificar, quan un s’ha fotut de peus a la galleda fins als malucs,
no és de savis, és una necessitat absoluta, producte de la imprudència o d’una
solemne ignorància.

Una mica això és que li ha passat al president Zapatero amb els
més de 9.000 milions d’euros que un grup inversor xinès, suposadament,
havia d’invertir a les caixes espanyoles.  Ara resulta que tot plegat
està en fase d’estudi (i no gaire avançat, pel que sembla).

Faria
ve el president Zapatero d’aprendre del seu company de partit, el
president Montilla, pel que fa a declaracions sobre inversions xineses
(algú recorda la gran fàbrica de cotxes Chery que s’havia de fer a
Catalunya? Evidentment, ni rastre).

El més trist és que hagin de ser els propis inversors xinesos
els que hagin de desmentir les declaracions presidencials.  Potser el pas següent serà
admetre que el transatlàntic de l’economia espanyola és, en realitat, una zòdiac i
que encara es troba molt més a prop de Portugal que d’Alemanya.  De fet,
aquestes històries sobre la gran fortalesa de l’economia espanyola i la solidesa del seu sistema bancari també sonen a velles i repetides i, si fem memòria, trobarem  que les darreres van precedir la gran eclosió de la crisi que
patim.

Dissortadament, ja ens anem acostumant als excessos verbals del president Zapatero, però ell no aprèn i la seva credibilitat baixa més i més cada dia que passa.  Quina agonia.

css.php