Abr 082011
 

Ja diuen que les males notícies mai no venen soles. D’una banda, els eurodiputats (llevat d’excepcions puntuals), rebutgen limitar-se els viatges en primera classe i congelar-se les dietes, els sous… (es veu que la funció pública no va amb ells) i, d’una altra, la ministra Salgado dibuixa un panorama duríssim per als pròxims anys (cosa que tothom imaginava malgrat les seves negatives, cada cop menys creïbles). Quin penós bagatge el del seu govern…

A la vista d’aquestes dues notícies ja podem tenir clar que seguirem pagant la crisi nosaltres, els treballadors i assalariats i, molt especialment, els que menys tenen. I més si tenim en compte que la banca (les antigues caixes) segueix incomplint els acords signats per facilitar crèdit que permeti l’accés a l’habitatge social. No han atorgat ni un 1% del que havien pactat. I tothom a callar, no fos cas.

Algú, encara, pot tenir el valor de demanar-nos respecte cap a tot aquest personal i instar-nos a allò tan castís d’arrimar el hombro? Ja tremolo quan aquesta gent ens diu que Espanya no arribarà als cinc milions d’aturats. I és que em venen a la memòria l’exministre Corbacho i els seus "impossibles" quatre milions.

I Catalunya, cada cop més arruïnada, patint retallades històriques i pagant, de grat o per força, tanta incompetència.

Abr 082011
 

Ja diuen que les males notícies mai no venen soles.  D’una banda, els eurodiputats (llevat d’excepcions puntuals), rebutgen limitar-se els viatges en primera classe i congelar-se les dietes, els sous… (es veu que la funció pública no va amb ells) i, d’una altra, la ministra Salgado dibuixa un panorama duríssim per als pròxims anys (cosa que tothom imaginava malgrat les seves negatives, cada cop menys creïbles). Quin penós bagatge el del seu govern…

A la vista d’aquestes dues notícies ja podem tenir clar que seguirem pagant la crisi nosaltres, els treballadors i assalariats i, molt especialment, els que menys tenen.  I més si tenim en compte que la banca (les antigues caixes) segueix incomplint els acords signats per facilitar crèdit que permeti l’accés a l’habitatge social.  No han atorgat ni un 1% del que havien pactat.  I tothom a callar, no fos cas.

Algú, encara, pot tenir el valor de demanar-nos respecte cap a tot aquest personal i instar-nos a allò tan castís d’arrimar el hombro?  Ja tremolo quan aquesta gent ens diu que Espanya no arribarà als cinc milions d’aturats.  I és que em venen a la memòria l’exministre Corbacho i els seus "impossibles" quatre milions.

I Catalunya, cada cop més arruïnada, patint retallades històriques i pagant, de grat o per força, tanta incompetència.

css.php