Abr 102011
 

Avui Barcelona, i una vintena més de municipis decideixen.  I decideixen moltes coses:

– Que els ciutadans tenen dret a expressar-ser lliurement

– Que el dret a dir allò que es vol, no es pot silenciar, i menys des dels partits parlamentaris

– Que no cal sacralitzar els referèndums i que es poden realitzar consultes

– Que Falange ja no és capaç d’aturar res, ni que sigui amb amenaces i en nom de la unitat de la pàtria

– Que la classe política pinta molt poc, quan la societat s’organitza

– Que cal prendre partit i deixar-se d’ambigüitats pel que fa al nostre futur col.lectiu

– Que, potser mai, una consulta no vinculant haurà aconseguit tant

– Que la capital del país no és aliena a una iniciativa nascuda del propi país

– Que malgrat l’oposició d’i.lustres governants, la il.lusió fa miracles

– Que ni els titulars explosius de determinats mitjans poden tancar la gent a casa

– Que estem cansats de no poder decidir directament, sense intermediaris

– Que són molts, personatges famosos i persones anònimes, els que volen decidir en llibertat

I finalment, que Catalunya pot, i potser ja vol, ser independent.

css.php