Avui Barcelona, i una vintena més de municipis decideixen. I decideixen moltes coses:
– Que els ciutadans tenen dret a expressar-ser lliurement
– Que el dret a dir allò que es vol, no es pot silenciar, i menys des dels partits parlamentaris
– Que no cal sacralitzar els referèndums i que es poden realitzar consultes
– Que Falange ja no és capaç d’aturar res, ni que sigui amb amenaces i en nom de la unitat de la pàtria
– Que la classe política pinta molt poc, quan la societat s’organitza
– Que cal prendre partit i deixar-se d’ambigüitats pel que fa al nostre futur col.lectiu
– Que, potser mai, una consulta no vinculant haurà aconseguit tant
– Que la capital del país no és aliena a una iniciativa nascuda del propi país
– Que malgrat l’oposició d’i.lustres governants, la il.lusió fa miracles
– Que ni els titulars explosius de determinats mitjans poden tancar la gent a casa
– Que estem cansats de no poder decidir directament, sense intermediaris
– Que són molts, personatges famosos i persones anònimes, els que volen decidir en llibertat
I finalment, que Catalunya pot, i potser ja vol, ser independent.
