Abr 162011
 

Finalment, dimecres passat es va votar al Parlament la proposició de Llei de Solidaritat sobre la independència de Catalunya i, finalment, vam constatar que no hi cap novetat a l’horitzó:  el bloc PSC-PP-Ciutadans va votar en contra, SI, ERC i Joan Laporta, a favor i CIU i ICV s’hi van abstenir.  Insisteixo, res de nou.

L’única novetat de la sessió va ser l’absència del president Mas durant el debat previ a la votació.  Ja sabem que el seu grup parlamentari s’hi volia abstenir però, calia evitar el debat?  Després de votar uns dies abans a la consulta popular, després dels posicionaments del Parlament a favor de les consultes, després, per què negar-ho, d’intentar treure rèdit de tot plegat, era necessari fer aquest lleig a tots els ciutadans que esperàvem un debat enriquidor i de màxim nivell? Crec que la matèria bé s’ho valia.

Menystenir la societat, ja sigui al Parlament, o amb declaracions com les del president Zapatero sobre les consultes, és jugar amb foc, políticament parlant;  perquè, president Mas, si tant defensa el dret a decidir, potser cal que tingui molt clar que el dret a decidir només el tenim i només el podem exercir tots els ciutadans d’aquest país, i això mereix el màxim respecte.  No juguem amb les paraules, doncs.  Que un pacte fiscal és un pacte fiscal (normalment entre dos governs) i el dret a decidir el futur col.lectiu és tota una altra cosa molt més important, molt més transcendent.

Una nova lliçó del "sí però no" ja clàssic (del "tot i que" si voleu), però aquest cop acompanyada d’un menyspreu innecessari, no ja al Parlament, sinó al país.  I això és greu, molt greu.

css.php