Res de nou, sota el sol.
Finalment, dimecres passat es va votar al Parlament la proposició de Llei de Solidaritat sobre la independència de Catalunya i, finalment, vam constatar que no hi cap novetat a l’horitzó: el bloc PSC-PP-Ciutadans va votar en contra, SI, ERC i Joan Laporta, a favor i CIU i ICV s’hi van abstenir. Insisteixo, res de nou.
L’única novetat de la sessió va ser l’absència del president Mas durant el debat previ a la votació. Ja sabem que el seu grup parlamentari s’hi volia abstenir però, calia evitar el debat? Després de votar uns dies abans a la consulta popular, després dels posicionaments del Parlament a favor de les consultes, després, per què negar-ho, d’intentar treure rèdit de tot plegat, era necessari fer aquest lleig a tots els ciutadans que esperàvem un debat enriquidor i de màxim nivell? Crec que la matèria bé s’ho valia.
Menystenir la societat, ja sigui al Parlament, o amb declaracions com les del president Zapatero sobre les consultes, és jugar amb foc, políticament parlant; perquè, president Mas, si tant defensa el dret a decidir, potser cal que tingui molt clar que el dret a decidir només el tenim i només el podem exercir tots els ciutadans d’aquest país, i això mereix el màxim respecte. No juguem amb les paraules, doncs. Que un pacte fiscal és un pacte fiscal (normalment entre dos governs) i el dret a decidir el futur col.lectiu és tota una altra cosa molt més important, molt més transcendent.
Una nova lliçó del "sí però no" ja clàssic (del "tot i que" si voleu), però aquest cop acompanyada d’un menyspreu innecessari, no ja al Parlament, sinó al país. I això és greu, molt greu.
