Abr 132011
 

Sempre havia pensat que cada espai i cada ocasió tenen les seves formes, però el cert és que la política cada cop em desconcerta més.  El darrer exemple és l’acampada de membres de Solidaritat Catalana per la Independència al Parc de la Ciutadella, pocs dies abans del debat al Parlament de la proposició de llei de declaració de la independència.

Fins ara havia pensat que la iniciativa parlamentària de Solidaritat havia estat un exercici democràtic formalment impecable que havia de permetre el debat i, sobretot, un posicionament clar de totes les forces polítiques que hi són representades davant una qüestió tan fonamental com és la independència de Catalunya.  Però veure els tres diputats acampats, resistint el desallotjament de la guàrdia urbana, no sé, em fa una certa engúnia.

No m’agrada que es desallotgi la gent que pacíficament volia ocupar uns dies un espai públic (aquest desallotjament diu molt del tarannà democràtic de l’alcalde Hereu), però tampoc m’agrada veure diputats acampats, perquè d’ells espero rigor, serietat i acció parlamentària.

Vivim temps confusos, de canvi profund i, en aquestes situacions, sempre s’agraeix tenir referents clars.  I, en qüestions com la independència, no anem gaire sobrats.

 

css.php