Mar 312011
 

S’ha de ser molt mesquí per prendre a algú tot el que es pot i, tot seguit, demanar-li que s’administri millor.

Això és el que està fent el Govern d’Espanya amb la Generalitat de Catalunya.  No n’hi ha prou amb generar-nos un dèficit brutal (60 milions d’euros diaris); ni amb mentir misserablement fins a les darreres eleccions, afirmant que els nostres comptes eren correctes -per justificar la bondat d’un tripartit agònic-; ni amb un esforç de contenció del dèficit enorme, sobretot comparat amb altres territoris, on estalviar sembla pecat.  No, no n’hi ha prou.  Encara tenen la barra de dir-nos que hem de fer una reducció de la despesa del 20% (el doble del que ja està reduint la Generalitat). Gairebé 6.000 milions d’euros.

Davant d’aquesta autèntica bajanada, només em ve al cap pensar:  i si deixem de contribuir a la "solidaritat" amb Espanya una temporadeta, què?  només en un any retindríem a Catalunya 21.900 milions d’Euros.  Fora dèficit, i de llarg.  Però és clar, això obligaria a altres comunitats "pobres" a viure d’acord amb les seves possibilitats, no com ara.  I això no agrada quan t’has acostumat a la bona vida fàcil.

De tota manera, no patim.  L’objectiu de tot plegat no és econòmic, no.  És polític.  Cal carregar-se l’autonomia de Catalunya, al preu (i mai més ben dit) que sigui.  Ara cal saber quant estem disposats a pagar, i no només en moneda de curs legal.  La paciència s’acaba, fins i tot la dels més pacients. Oi, president Pujol?

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php