Mai 092019
 

Plató tenia raó. Allò de la caverna i les ombres i tot plegat és una veritat com un temple, i més ara que la tecnologia es va fent ama i senyora de la nostra existència. Només existeix allò que es fa visible a través dels mitjans de comunicació, ja siguin els tradicionals, ja siguin les xarxes socials. Tota la resta, senzillament, no és.

Només des d’aquesta perspectiva podem entendre les mans i mànigues per silenciar segons quines coses i per posar en primeríssima plana, algunes altres. Ahir, sense anar més lluny, la realitat gairebé exclusiva, a casa nostra, va ser que un equip de futbol va perdre un partit i va quedar apartat d’una competició continental. Això i, de passada, sense gaire èmfasi encara, tot i que la cosa promet, la notícia que Miquel Iceta serà el pròxim president del Senat, per obra i gràcia de la voluntat del govern de Madrid d’aparentar el que no és davant de Catalunya, i d’un escó que alliberarà el que va ser president de la Generalitat, José Montilla que, dit sigui de passada, així ens estalvia la vergonya i la humiliació d’haver de veure un president del nostre país escalfant butaca al gran cementiri d’elefants espanyol. Ah!, i l’estirabot del president Torra a Inés Arrimadas per acomiadar-se’n, ara que marxa del Parlament.

Sigui com sigui, res no és si no se’n parla, si no corre per les xarxes, si els mitjans de comunicació no li dediquen un temps. Potser per això, sempre hi ha qui s’obstina molt més a fer-se visible que a fer (convindria tenir-ho present, ara que hi haurà eleccions municipals).

Davant de l’evidència, reivindico el dret a la intimitat, a la realitat particular i privada, a la que ens fa ser com realment som, no només com ens projectem, o com permetem que se’ns vegi. Reclamo el dret a ser, si cal invisible, per tal de poder ser, en tots els àmbits de la nostra existència. I de passada, també demano girar una mica els ulls, a banda i banda, i veure més enllà de la realitat oficial, sovint falsa, i sempre limitada.

css.php