Mai 122019
 

Aniria sent hora de reivindicar la bondat com a valor suprem, com a norma, com a tendència a l’alça i com a argument de vida, fins i tot, davant de la competitivitat i la rivalitat que tot ho justifiquen.

Aniria sent hora de retrobar la bondat que se’ns va quedant pel camí, així que anem sumant anys; la bondat innocent, infantil, de quan els ulls amb prou feines miren sense saber gaire ni què, ni per què, i tot es resumeix en un esguard de dolçor infinita i d’indefensió absoluta, que només sap transmetre tendresa.

Aniria sent hora, ja posats, d’entendre que tot ho podem fer per res, sense demanar res, sense esperar res, només pel pur plaer de fer, de donar, d’escampar felicitat per allà on passem; que podem fer sense pensar, sense perdre el temps a valorar si cal o no cal cada gest, només fent per fer, sense malícia, sense dobles intencions, sense interessos a cobrar.

Aniria sent hora d’oblidar qui som i en quin món vivim, i anar als darrers racons de la memòria oblidada, a trobar la innocència de quan res no depenia de nosaltres, de quan tot era senzill, de quan realment transmetíem la càndida bondat de la innocència més absoluta.

css.php