Mai 052019
 

Ja som al maig, des de fa uns dies. A poc a poc va quedant lluny el fred, va començat un pausat compte enrere cap a l’estiu i, de manera més o menys conscient, anem fent plans a mig termini, si fa no fa, amb la vista posada al setembre, quan tot sembla que recomenci, un any més.

el fred, va començat un pausat conte enrere cap a l’estiu i, de manera més o menys conscient, anem fent plans a mig termini, si fa no fa, amb la vista posada al setembre, quan tot sembla que recomenci, un any més.

Maig és un mes de plenitut, en què la natura es manifesta en tota la seva esplendor, com una mena d’invitació a sortir, a abandonar la letàrgia hivernal i a gaudir de dies més llargs i d’un temps més bondadós, sempre que el famós raig diari no vulgui acaparar tot el protagonisme i aigualir-nos la festa.

Amb aquest panorama al davant, doncs, fem plans, imaginem futurs immediats i possibles, i bandegem la nostàlgia i l’excés de fantasia. Miren on podem arribar, aquests mesos que tenim a tocar, i provem de fer de cada dia una festa per guardar, i de cada descoberta una imatge digna de ser preservada a la memòria.

Al juny tot s’acaba i s’obre el parèntesi estiuenc. Ara és el moment de planificar, de decidir, d’imaginar tot e! que podem arribar a fer, si realment volem. Ben mirat, el futur també pot ser el fruit que avui tot just s’insinua.

css.php