Mai 132019
 

O molt m’equivoco, o entre tantes eleccions com estem vivint, i les que tothom augura per a abans no acabi l’any, ja ens podem anar preparant per a una onada de pactes que han de capgirar completament el panorama polític dels darrers anys, per bé o per mal, segons cada cas, com sempre passa.

De moment, la situació a Madrid apunta cap a molts moviments a l’ombra, sempre els més perillosos, més que cap a grans acords de legislatura o governs de coalició. La cultura madrilenya no en sap gaire, d’això de governar en coalició i, com acostuma a passar allà on hi ha poder de debò, més s’estimen teixir acords entre bambolines.

Pel que fa als ajuntaments, cada cas és un món, però tot fa preveure una nova majoria que vingui a substituir l’hegemonia convergent d’antany, amb un nou centre d’ERC. Aquí, la peça grossa són les diputacions, no ens enganyem, que és allà on hi ha els diners i la influència, i vés a saber quins acords caldran per guanyar-les. Quant a les eleccions europees, res d’interessant, més enllà de saber si Puigdemont en sortirà elegit o no, perquè això condicionarà, i molt, el discurs posterior, especialment el de tots aquells que el volen políticament mort.

Però el més interessant, com sempre passa, està per venir. Tots els auguris apunten a unes eleccions al Parlament aquest mateix any, que posin fi a la provisionalitat paralitzadora actual i que, a remolc de la sentència d’aquest judici ignominiós que hem de patir, capgiri la realitat política a casa nostra. Més i més pactes a la vista, que apunten cap a una recuperació del protagonisme de l’eix dreta-esquerra, com a referència política, en detriment de l’eix nacional (republicà, en diuen ara), que molt em temo que acabarà reeditant acords de no del tot grata memòria.

Sigui com sigui, aquest any sembla que ho acabarà capgirant tot, o gairebé, i que dibuixarà un futur de promeses i de nous horitzons, però també de renúncies dures i importants, no ens enganyem. És el que té la política, que sovint només arriba fins als confins de la realitat, fent alguns passos endavant, i també uns altres enrere. D’això en diran consens i capacitat de pacte. Tot per guanyar, o per no perdre, espais de poder.

css.php