Mai 172019
 

Caldria anar ampliant el repertori de dites, frases fetes i locucions diverses, perquè l’actual se’ns està quedant curt per a tot el que hem de llegir i escoltar. Allò de combregar amb rodes de molí, sembla que ja ha estat definitivament superat per les “armes no letals” del ministre Borrell. Potser són aquests temps de cerveses sense alcohol, tabac sense nicotina, cola sense cafeïna o llet descremada, no ho sé.

Costa molt de creure que un vaixell amb bandera saudita (detall gens anecdòtic) que no ha pogut atracar en diversos ports europeus, entre ells, algun de la veïna França, però que sí que ho ha fet al de Santander, no dugui un carregament, diguem-ne, com a mínim, qüestionable. Si no, per quins set sous la prohibició? Resulta, que el vaixell en qüestió havia anat carregant armament en diferents països i es dirigiria al Iemen, una zona que, com tots sabem, es caracteritza pel seu permanent clima de pau i concòrdia.

Més enllà de si és lícit o no vendre armes a països en guerra, un debat que per molt que es faci, mai no arribarà enlloc, perquè el negoci és el negoci, hi ha la hipocresia política, o la mentida, directament. Això sí, revestida de paraules amables, com ara, això de les armes no letals. Si són certes algunes fotos que corren per Internet, un vehicle amb una pila de rodes i un canó més que evident, no sembla un artefacte poc letal, ni cap joguina. Però si el ministre ho diu, ell tindrà la raó. Només faltaria.

Tant costa admetre el que és evident? O és que des de la distància ministerial ja es dona per suposat que els ciutadans som imbècils? Bé, veient alguns resultats electorals, potser arguments no els falten. Però no, no en som tant com es pensen. I les rodes de molí, que facin la seva funció, que les armes, ho admetin o no, faran la seva. Letal, evidentment.

css.php