Mar 282019
 

Malament rai quan el fanatisme domina el cervell i la raó. L’odi es torna, aleshores irracional, i l’individu actua sense pensar, sense sentit, guiat només pel dictat de l’obsessió cega de revenja contra l’enemic. I molt em temo que justament això és el que va passar ahir a Madrid, quan un grup d’espanyols de bé, suposo, es van dedicar a arrencar unes cintes grogues que hi havia en uns quants arbres. Aquests sediciosos separatistes no tenen mesura ni vergonya, devien pensar. Sort en tenim dels salvadors de la pàtria.

El problema, però és que les tals cintes contenien un producte químic contra les erugues. D’aquesta manera, en enretirar-les, d’una banda deixaven indefensos els arbres i, d’una altra, s’exposaven ells mateixos a una intoxicació química. Molt intel·ligent, tot plegat.

Quan vaig llegir la notícia no vaig poder evitar que em vingués al cap “El nom de la Rosa” i els seus llibres enverinats. Potser només és qüestió de temps que algun ciutadà de pro porti als tribunals l’empresa que fabrica les cintes sota una acusació d’intent d’enverinament, o alguna cosa per l’estil. Que no ho saben, aquests químics que el groc és un color prohibit a l’Espanya actual? Doncs això, segur que hi havia voluntat de fer mal, sota una aparença de normalitat i de no-violència, com sempre. Si algun dels periodistes o tertulià del règim és una mica llegit, o ha vist la pel·lícula, si més no, ja ho tenim. Nou cas per a la fiscalia.

css.php