Mar 272019
 

Curro Romero, “el faraón de Camas” (localitat sevillana, dit sigui de passada) és un llegendari torero, sense cap mena de dubtes un dels més grans de la història, famós per ser capaç de passar del millor o del pitjor, només amb una percepció, amb una sensació, amb la mirada d’un toro, fins i tot. Tan famosos són els seus enormes èxits, per destapar el pot de les essències, com els seus clamorosos escàndols, que el van dur, algun cop, a haver de sortir escortat de la plaça, per poder esquivar les ires del públic.

Com que de tot es pot aprendre, en aquesta vida, m’ha vingut al cap aquesta figura sentint algunes de les declaracions del judici-espectacle aquest de Madrid. Ja és ben veritat que pots ser el millor, que una simple mirada, un gest, una sensació, poden posar en retirada tot un historial professional. En aquest sentit, pel que estem escoltant, es donen la mà, metafòricament parlant, dues de les grans icones de l’espanyolitat: un torero i la Guàrdia Civil.

Ja ho sabem, que les sensacions són importants i que, de vegades, hi ha una mena de veu interior que ens posa en alerta davant d’una realitat, a priori, sense perills evidents. Ara bé, una cosa és aquest sentiment interior que ens ha de protegir, i una altra de ben diferent, que es pugui arribar a condemnar basant-se en percepcions i a intuïcions subjectives. I en aquest punt ens trobem, ara mateix, igual com els soferts afeccionats d’un tendido de sol, aguantant les inclemències del temps i la insolència de qui havíem vingut a veure.

Encara queda molt judici, em temo. Encara queden molts toros per sortir i molts matadors per donar espectacle. Ja veurem si al final haurem de picar palmes o de llençar els coixins a la plaça. Temps al temps. La presidència, des de la llotja, tindrà la darrera paraula. De moment, tot segons el guió previst, a ritme de pasdoble.

css.php