Mar 082019
 

8 de març. Diada internacional de les dones. Cada cop més, i ja sense gaire cura per dissimular, una jornada que s’està intentant fer derivar cap a una nova data consumista, al més pur estil dels dies de la mare, o del pare. Enguany ja podem començar a veure alguns anuncis de rebaixes i oportunitats per a la clientela femenina. Que s’hi sumin quatre grans superfícies, i ja ho tenim.

No hi ha res millor per desvirtuar la història que inventar un relat alternatiu i crear una tradició. I és que m’agradaria saber què tenen a veure les ofertes comercials amb les protestes de les treballadores que el 1857 van sortir als carrers per anar contra unes lleis injustes i discriminatòries, demostrant que la justícia social sempre estarà per sobre de les lleis, i iniciant, de passada, el llarg camí cap a la igualtat de gènere, un horitzó encara molt llunyà.

No seré jo qui digui com s’ha de celebrar una diada com la d’avui. Sobretot perquè no sóc dona i, per tant, em sento completament incapaç de posar-me, ni per un instant, a la seva pell i valorar la seva por al carrer, la seva frustració pels sostres de vidre, la seva impotència davant de la discriminació, ni la seva ràbia amb una societat injusta, que encara té la poca vergonya de vantar-se de jornades com la d’avui mentre dona ales al masclisme i a una discriminació que nega, de paraula o per la via dels fets, els drets més bàsics.

I com que no sóc ningú per donar lliçons de res, senzillament faré com cada dia: seguiré amb la meva vida, vivint i treballant amb dones i amb homes, sense parar-me a pensar si són els uns o les altres els que tinc al costat, perquè, no ens enganyem, les úniques diferències reals són les físiques, i aquestes també es donen entre els homes i entre les dones, perquè cap de nosaltres no és igual a ningú. I potser és l’absoluta diferència de la individualitat la que ens fa únics i alhora iguals; justament perquè aquesta enorme diversitat resulta massa gran per ordenar-la en dos blocs.

css.php