Mar 232019
 

Educar sempre és difícil, però crear escola -una cosa ben diferent- ja no tant. De vegades només és qüestió d’agafar una persona, un grup, un col·lectiu, posar-li un nom publicitàriament ben efectiu, dotar-lo de la veneració mediàtica que atorga la impunitat, i ja ho tenim: un autèntic model a imitar o a replicar com en una cadena de muntatge social. Escola creada.

Justament això és el que ha passat amb els violadors en grup, arran dels atacs d’aquella mal anomenada “manada” del militar, el guàrdia civil i altres individus, convertits gairebé ja en personatges de llegenda i en model a copiar, segurs que la justícia dictarà que no passa res si ensarronen una dona i la violen tant com els plagui. Al cap i a la fi, no hem quedat que no existeixen les agressions masclistes i que tot plegat només són conflictes familiars? Doncs si passa alguna cosa fora de la família, seguint aquest raonament, no passa res, llevat que la resistència de la víctima la porti directament a la mort. I encara així s’hauria de veure.

Ahir una altra violació en grup, a Moratalaz. Cap problema. Notícia als mitjans i poc més, llevat que algun programa en vulgui esprémer tot el suc, cosa prou probable, d’altra banda. També quedaran condemnats i al carrer, és a dir impunes i lliures, per tornar a agredir? Aquesta és la justícia que empresona per les idees i les paraules i deixa al carrer els que humilien les dones fins a límits inimaginables. Estat de dret en plenitud, marca Espanya.

Al cap i a la fi, aquelles “ties”, segur que alguna cosa havien fet, dit, insinuat o provocat. Segur que anaven buscant una bona festa, i després va resultar no eren tan “gallets” (paraula de rabiosa actualitat entre determinada ciutadania) com semblaven i es volien fer les estretes. Això va així, no?

css.php