maig 312012
 

Avui, Jordi Savall recull el  Léonie Sonning Music Prize 2012, segurament el guardó més important que pot rebre un músic, a nivell mundial.

Ara fa nou anys, durant la cloenda de l’exposició “L’esplendor retrobada” que es va fer a Lleida amb motiu del 800 aniversari de la col.locació de la primera pedra de la Seu Vella, vaig tenir el privilegi de poder compartir una estona amb Savall i he de confesar que és una de les poques persones que realment m’han impressionat, i de quina manera.

Més enllà de la tècnica interpretativa i del treball de recerca i difusió de la música antiga que ha fet de Savall un referent mundial en aquest àmbit, hi ha una persona absolutament identificada amb l’art, amb la bellesa, amb la música, al cap i a la fi.  Sentir com parla de la seva gran passió i veure com es pot establir una perfecta harmonia entre la vida i els sons antics que ell recupera, amb una paraula suau, acurada i cadenciosa, és una de les grans experiències artístiques que he pogut viure i que transmet una impagable sensació de pau i de calma;  potser la mateixa que la seva idea de la música com a únic pont encara vàlid entre cultures.

Crec que és fantàstic descobrir que darrere d’un gran músic, d’un gran intèrpret, d’un gran investigador, d’un gran català, hi ha una persona profundament apassionada per la seva feina.  Tant de bo hi hagués molts jordis savalls, també més enllà de la música.

De moment, la meva més sincera felicitació pel guardó que avui recull i per la seva capacitat de transmetre emocions, amb la viola, amb la paraula o, simplement, amb la seva mirada antiga i serena.

css.php