Mai 152012
 

Així comença una cançó de Lluís Llach que m’ha vingut al cap en llegir un parell de  notícies que han aparegut aquests darrers dies.

La primera, la convocatòria d’una gran manifestació de la ultradreta espanyola com a resposta als afanys separatistes de catalans i bascos.  Es veu que una nova final de la Copa del Rei entre equips de tots dos països és molt més del que poden ademetre determinades ments i cal neutralitzar l’allau nacionalista.  De tota manera, no descarteu que els ultres s’afegeixin a la xiulada contra el monarca.  Aleshores la situació ja seria absolutament ridícula, però la realitat, de vegades és així, quan es tracta de Falange i companyia.

La segona notícia és el desmantellament d’una gran distribuïdora de material neonazi, a Sabadell.  No és cap novetat l’existència d’un important nucli fatxa en aquesta localitat, però aquesta intervenció policial posa la realitat de manifest, de manera incontestable.  I és que una empresa de distribució com aquesta no es munta en dos dies.

La veritat és que sobta una mica la impunitat amb què es mouen determinades ideologies, llevat d’intervencions puntuals, i com es criminalitzen altres, com ara les causes independentistes.  Però així és el nostre país.  A cavall entre el desig de ser un estat més de la Unió Europea i la demanda de manteniment d’una acadèmia militar espanyola al Pallars, potser perquè a alguns polítics no els calgui fer l’esforç d’imaginar un futur econòmic alternatiu i socialment millor per generar riquesa.

Som així, sovint contadictoris.  Però cal no oblidar, ni per un moment, que ells són aquí, que van prenent cada cop més força arreu d’Europa i que en aquest tema em temo que no serem cap excepció, perquè el feixime, de la mà de grups neonazis populistes i reinventats, té molt camp per córrer, a casa nostra, sobretot alimentat per algunes formacions parlamentàries.

Potser cal preguntar-nos, com al final de la  cançó de Llach:  “i nosaltres on som?”.

css.php