Mai 022012
 

Caldria demanar què en pensen tots aquells que fa quatre dies cridaven contra la representació internacional de Catalunya al marge d’Espanya, ara que Espanya, amb claredat meridiana, ignora Catalunya, perquè ignora el seu idioma.

No ens ha de sorprendre en absolut, perquè ja sabem que per a Espanya, el català és una nosa , res més, i no s’està de demostrar-ho sempre que té ocasió.  Però ja està bé, ja està bé que Espanya s’ocupi de l’espanyol.  El que no està bé és que nosaltres no ens puguem ocupar del català, ni que se’ns vulgui negar el dret a fer-ho.

De veritat algú pot creure que l’Instituto Cervantes vetllarà per la internacionalització de la cultura i la llengua catalanes?  Doncs si en lloc de cultura parlem d’economia, d’inversions, d’indústria, de comerç exterior, de política internacional… exactament igual.  Aquesta és la realitat, i tots els arguments que demanen la desaparició de la representació catalana al món, només són una nova mentida per anorrear-nos com a país i com a cultura, i en tenim mostres constantment.

Això sí, nosaltres no ens estem de passejar escriptors en castellà allà on convingui, perquè la nostra cultura es veu que és diversa, o de demanar que fem nostres les expressions d’altres terres.  Anem bé.

css.php