maig 162012
 

Si no hi ha res de nou, avui es presenta a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya i ben aviat a la societat en general, l’Acadèmia Catalana de la Música, una iniciativa que ja fa dies que volta i que, finalment, sembla que serà realitat.

D’entrada, no podem més alegrar-nos que el nostre país pugui comptar amb una nova estructura cultural important, i més si parlem de música, perquè pot contribuir, i molt, a fer visible la que es fa a casa nostra, tot sovint massa desconeguda.

Cal esperar i veure com evoluciona la cosa, però ara, justament ara que encara hi som a temps, vull advertir del perill de tornar a arraconar la creació en català en favor de la creació feta a Catalunya.  Ja ha passat amb la literatura i amb el cinema, per exemple,  i seria molt trist que passés amb la música i que els temes interpretats en la nostra llengua acabessin sent un localisme més o menys folklòric en una acadèmia que molt bé podria acabar afavorint altres idiomes en detriment del nostre.  Queda dit.

Que sóc molt pesimista?  Potser sí, però és que anem massa justos d’inciatives en favor de les cançons en català (què n’hi ha cap, de fet, ara mateix?) i resulta simptomàtic que en la declaració de principis que hi ha a Internet per aconseguir adhesions al projecte no es digui ni una paraula de la nostra llengua i només es parli de la música feta a Catalunya.

Però com que segur que només són cabòries meves, benvinguda sigui la iniciativa i, si cal, temps hi haurà per jutjar-ne les bondats.  De moment, amb la que ens cau a sobre, qualsevol mínima il.lusió fa de bon rebre.

css.php