Mai 232012
 

Rouco Varela passarà a la història, entre altres lamentables mèrits, per ser l’arquebisbe que més va fer per la connexió església-estat i per posar-la al servei dels seus interessos econòmics, per qualsevol mitjà i amb qualsevol pretext.

Ara, en plena crisi econòmica i quan les butxaques de tothom van més buides, entre altres raons per la puja d’impostos de tota mena, el president de la Conferencia Episcopal Española es pronuncia sobre la possibilitat que l’església catòlica pagui l’IBI dels seus immobles, i ho fa al seu estil, amb amenaces, i deixa anar, sense immutar-se, que si s’ha de pagar, els diners sortiran dels imports que es destinen a Caritas.

És a dir, que l’església catòlica només són edificis que no paguen impostos i obres de caritat.  Si no es poden estalviar els diners de l’IBI d’enlloc més, senyal que no hi deu haver res més.  Curiós, sobretot a la vista de les exhibicions de luxe i ostentació que no s’estan de fer alguns dels seus mandataris, especialment quan els visita el seu cap superior.

Ja és un insult a la ciutadania que l’església no pagui impostos, que rebi cada any una fortuna en diners públics, que disposi d’una presència directa a la declaració de la renda, o que segueixi tenint la capacitat d’influència que té sobre els governs de qualsevol color, però que quan s’insinua que potser haurà de començar a ser una institució “normal” (i pagar impostos és un signe de normalitat) amenaci els més desafavorits, diu molt poc de la teòrica caritat cristina que diuen abanderar els seus responsables, si és que en tenen (de caritat i de sentit cristià).  Bé, potser aquesta actitud, de fet, ja ho diu tot.

css.php