maig 082012
 

L’era Rajoy va camí de ser una d’aquelles que s’acaben recordant durant dècades, i no pels seus grans èxits, sinó per les seves contradiccions, reflex, al capdavall, d’alguna cosa més que la incapacitat política.

I és que no deixa de ser curiós que en uns temps d’exaltació hispànica, de recentralització i de necessitat d’embolicar-se amb la rojigualda per amagar la manca de coherència política i ideològica, constatem com tot aquest espanyolisme se’n va en orris quan del que es tracta és de dissenyar l’equipació de la selecció espanyola per als Jocs Olímpics i descobrim que és un disseny d’una empresa russa:  Bosco di Clegi.

Evidentment, les queixes dels fabricants i dissenyadors espanyols no s’han fet esperar.  I amb raó, perquè, al marge que l’equipament en qüestió sigui més o menys encertat (per al meu gust penós i amb referències d’uns temps que pensavem ja oblidats, fins i tot -atenció als adjectius que apareixen en l’enllaç del paràgraf  anterior-), la tria que s’ha fet és una bufetada en tota regla a la industria tèxtil espanyola.  Diuen les males llengües que és que cap industrial no va saber retre pleitesia com s’esperava als responsables olímpics.  Ja podria ser, ja.

Ja s’ho faran.  Però aquí tenim una mostra més que és molt fàcil omplir-se a boca amb els missatges cridaners, però és molt difícil ser coherent amb allò que es diu.  I és que, al pas que anem, acabarem enyorant l’etapa Zapatero, que ja és dir.

css.php