maig 052012
 

Segurament, les estrelles han estat un dels elements que més han fascinat els homes al llarg de la història.  Les han estudiades, n’han dibuixat la seva ordenació i els seu moviment i, sobretot, has après que els podien servir de guia quan les referències visuals desapareixien, com en el cas de la navegació per mar.

Les estrelles també han format part de molts referents culturals, fins i tot en els temps moderns, com a imatge de marca de productes tan diversos com una naviera o una cervesa.  I és que resulta molt difícil ignorar la capacitat de seducció d’una estrella, allò que és capaç de brillar enmig de la nit.

Però vet aquí que arriba una nena de nou anys, de Tàrrega i, quan va a fer-se  el DNI, signa i, sorpresa, el funcionari de torn es nega a acceptar la signatura perquè, junt amb el seu nom, inclou una estrella.  Realment, s’ha d’estar molt malalt, ser molt fanàtic, o molt estúpid, per pensar en intencionalitats polítiques d’una nena de nou anys.  Finalment, i després de les protestes de la mare i del mal tràngol per a les afectades que tots podem imaginar (qui no s’ha hagut d’enfrontar algun cop o altre a aquests funcionaris casposos que encara arrosseguen la seva nostàlgia franquista per determinades dependències públiques), la Laia va poder signar com ella volia, amb el seu nom i la seva estrella.

No deixa de tenir un punt fantàstic la història, al marge de la intolerable realitat antidemocràtica i fanàtica que ens mostra, i és que encara hi ha gent que té estrella (i que no la perdi mai) i gent totalment estrellada.  Si en lloc d’una estrella el dibuix hagués estat alguna cosa semblant a un aligot amb les ales ben obertes, potser les coses haurien estat radicalment diferents.  Jo, no en tinc cap dubte.

css.php