Mai 062012
 

Avui fas anys.  22, per a ser exactes.  Mirant enrere, segurament estarem d’acord que han estat uns anys divertits, plens de descobriments i aventures, però també uns anys difícils, des del primer dia, en què t’ha calgut agafar el toro per les banyes per tirar endavant, renunciar a moltes coses per descobrir-ne d’altres, i aprendre molt de tot plegat.  Perquè tot això, al capdavall, t’ha fet com ara ets i, no en tinguis cap dubte, com seràs en el futur.

Encetes un nou any en la teva vida.  Un any important:  tancaràs una nova etapa d’estudis.  Hauràs aconseguit acabar la carrera, amb nota i en el temps que toca;  també faràs les maletes per volar sola (bé, tampoc del tot sola…) i, sobretot, començaràs a dissenyar i a construir el teu futur individual, sense oblidar d’on vens, però sense perdre mai de vista on vols anar.

Quin repte més difícil i fantàstic és construir el teu projecte vital, no et sembla?  Però bé, tampoc no és tan diferent de tot el que ja has viscut, perquè no descobriràs ara què és aprofitar el temps i les oportunitats, ni què és treballar, ni què cares s’han de pagar algunes coses, o quins frens ens imposa la vida.  Són temps difícils, però potser, en el fons, mai no han estat mai del tot fàcils, i així i tot te’n saps sortir prou bé, oi?

Que per molts anys puguis seguir endavant, amb les ganes, amb la constància, amb la il.lusió, amb la fantasia i amb el somriure que t’han ajudat a arribar fins on ets, ara mateix, i a poder mirar el futur amb els ulls d’esperança amb què el mires.  Però entre que arriba i no arriba el futur, el que toca és fer festa i, com al final dels contes d’Asterix, al voltant d’un bon perol.

Un parell de petons ben grossos, Cristina, perquè avui, molt especialment avui, com ja hauràs imaginat, aquestes ratlles no les escric jo sol.

 

YouTube Preview Image

css.php