maig 182012
 

Espero que els col.lectius antiavortistes, els sectors ultracatòlics, els mitjans de comunicació que excel.leixen en l’apologia de les idees més conservadores i, en general, les institucions governades pel PP donin una resposta adequada a la protagonista de la duríssima notícia d’una mare que abandona la seva filla a la porta d’una guarderia perquè no la pot mantenir, amb una nota on només demana que no la jutgin perquè és la decisió més difícil de la seva vida.  Amb menys paraules es poden dir més coses?

Imagino que aquells que fan bandera de l’antiavortisme, del dret a la vida (del seu concepte de vida), sabran  ajudar aquesta dona que més s’estima abandonar la seva filla que avortar i li facilitaran els mitjans per tirar endavant la seva criatura, igual com va fer amb la seva gestació.  Ni que només sigui per coherència amb els principis que diuen defensar, haurien d’assegurar el dret de mare i filla a compartir les seves vides.

Però no.  Segur que no.  I és que resulta molt fàcil fer proclames altisonants, fins i tot des dels púlpits, que contribuir a crear les condicions que han de permetre que una mare pugui tenir i cuidar la seva filla amb llibertat i dignitat.

Però aquests salvadors de la moral ja han deixat clar que l’únic important és l’austeritat (la dels altres, que no la seva); una austeritat que sentencia milers i milers de persones a l’atur i a l’absència de perspectives de futur,  i que condemna aquelles que no poden, no saben o no volen, tirar endavant una nova vida en aquest escenari, quan prenen la terrible decissió (també la més difícil de les seves vides) de no contribuir a incrementar el col.lectiu dels que pateixen.

Hi ha notícies que et deixen el cos molt malament, i més quan et pares a pensar una mica en la hipocresia i en la doble moral de tanta gent que ens vol donar lliçons.

css.php