Mai 142012
 

Ahir es va presentar, a l’Auditori Municipal Enric Granados, de Lleida, la Jove Orquestra de Ponent, una formació simfònica nascuda de la il.lusió d’uns quants estudiants de música que un bon dia van decidir que volien tirar endavant un projecte tan sorprenent com engrescador:  una orquestra simfònica formada per joves.

Puc imaginar algunes de les dificultats que han hagut de superar per poder arribar, finalment, a pujar a l’escenari i començar a tocar davant el seu nou públic un repertori tan divers com desacomplexat i atrevit, que anava  de Beethoven  a Ravel o de Mozart a Tchaikovsky, interpretat amb ganes, amb moltíssimes ganes de fer-se un forat en el panorama musical no només de la ciutat o del país i de demostrar que la feina, la constància i les hores i més hores d’assaigs i de dedicació porten a resultats que val la pena escoltar i gaudir.

Un auditori ple i une files d’autoritats també plenes, que contrastaven amb algunes absències sorprenents en l’apartat de col.laboradors del programa de mà.  Però aquesta també és la nostra realitat.

Resulta fantàstic veure alguns d’aquests músics fent una aposta tan arriscada, perquè alguns d’ells compaginen, o han compaginat, la interpretació del repertori clàssic amb altres formacions radicalment diferents, amb expressions musicals que van del rock a l’ska, poso per cas,  i que, al capdavall, són altres maneres de mostrar que amb unes quantes notes es poden dir moltes, moltíssimes coses, ja sigui en una banda d’institut o en una formació simfònica.  I això fa molt gran la música i la seva feina.

Ahir es va posar en marxa una gran realitat, nascuda d’aquella il.lusió, d’aquella energia, que només tenen els joves.  Ahir vaig tornar a casa amb la sensació d’haver estat testimoni d’alguna cosa molt important, d’aquelles que no tenim el privilegi de viure gaire sovint.

 

css.php