maig 262012
 

Ja vaig comentar, quan es va saber que TV3 convocava una marató extraordinària contra la pobresa que tenia sentiments contradictoris al respecte i, de fet, en aquests mesos hem pogut veure posicionaments tant a favor com en contra i prou ben carregats d’arguments, en tots dos casos.

Personalment opino, en portes de la crida, que cal col.laborar-hi, perquè la situació que pateixen milers de persones del nostre país és inadmissible.  Més d’un 22% de pobresa i una mica més, encara, en el cas dels nens, molts dels quals no tenen garantit ni un àpat decent al dia, és una realitat de Catalunya que ens obliga a fer qualsevol esforç de solidaritat que puguem.

Dit això, m’agradaria molt no veure durant la Marató cap dels polítics que ens han dut a aquesta situació;  ni els que van gestionar el país mentre la crisi se’ns venia a sobre, ni els que el gestionen ara amb unes mesures que fan que cada cop més gent visqui molt pitjor.  No és coherent, ni tolerable, que aquestes mateixes persones que aproven retallades brutals ens demanin solidaritat per tapar la seva incopetència o els seus poc clars interessos.  De cap manera.  Si volen col.laborar, que ho facin, però que callin, ni que només sigui per vergonya.  Ja els passarem factura quan sigui el moment.

Pel que fa a les grans empreses que hi col.laboren només puc dir que el seu exercici d’hipocresia és tan gran que resulta del tot evident i per més que hi aportin, la seva imatge és la que és i tots la tenim ben clara.  Així doncs, si una mínima, ridícula fins i tot, part dels seus beneficis pot servir per a una cosa bona, aprofitem-la, perquè hi ha qui li va la vida de rebre o no aquests diners, però sense que això comporti cap mena de simpatia cap aquestes autèntiques fàbriques de missèria i precarietat que són algunes d’aquestes companyies.

El cert és que em costa imaginar que no tinguem cap problema per participar en els recaptes del Banc dels Aliments, per exemple, i neguem la col.laboració amb la Marató.  Crec que ara cal prioritzar;  i l’única prioritat, ara mateix, és aconseguir que algunes de les persones que pateixen, ben a prop de la porta de casa nostra, puguin tenir una vida una mica més digna.  Per aconseguir aquest objectiu, qualsevol mitjà val, i la Marató és una molt potent eina de país  que cal aprofitar.  A banda, no oblidem que, com diu la dita, en temps de guerra, qualsevol forat és trinxera.

Tant de bo que, com a societat que es vol justa,  no haguem de patir, mai més la vergonya feta solidaritat d’haver de tirar endavant una activitat com aquesta i que totes les futures maratons responguin a una aposta per la excel.lència i per la investigació.

css.php