Mai 012012
 

Proposo de crear una nova ONG que es digui “Síndics sense fronteres”, perquè està vist que aquesta serà l’única manera que el Síndic de Greuges pugui entrar  al Centre d’Internament d’Estrangers.  Això és el que va venir a dir el flamant secretari d’Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa.

Cada dia que passa es fa més evident el menyspreu més absolut del govern del PP cap a Catalunya.  Després d’afirmar sense pudor que no pensa pagar allò que ordena l’Estatut, de parlar de realitats inventades referint-se al nacionalisme i a Catalunya o d’amenaçar amb intervenir el nostre autogovern, ara arriba el moment de ridiculitzar una de les nostres institucions, la Sindicatura de Greuges, posant-la al nivell d’una ONG, amb una funció assistencial i no política i de control del compliment de la legalitat.  Aquesta és la realitat de la visió que tenen els populars de la nostra autonomia i del nostre autogovern.

La veritat és que no em resulta gaire sorprenent tot plegat, perquè ja fa anys i panys que sabem que per al PP només hi ha una nació, l’espanyola, una bandera, l’espanyola, i unes institucions, les espanyoles.  El que sobta ara, en tots els casos, és l’absoluta deshinibició amb la qual actuen i fan declaracions.  I és que la majoria absoluta dóna més desinvoltura que un parell de carajillos.

Però el problema no són només ells.  El problema tambe és el silenci còmplice des de les nostres institucions.  Fins quan haurem d’aguantar?  Fins que afirmin que el president Mas és el noi dels encàrrecs de Rajoy a Catalunya?  Fins que decideixin que el Palau de la Generalitat és la residència d’hivern del president espanyol i ens cobrin lloguer? o fins que considerin que cal posar el comandament dels mossos sota el contol de la Guàrdia Civil?  Temps al temps.

La manca de respecte amb què actua el PP és greu, però la connivència dels nostres governants encara ho és més.  I els que sortim perdent, amb tot plegat, som els que creiem que Catalunya és alguna cosa més que el racó d’Espanya que paga les factures.

Aquest primer de maig, un record per a la gent que des de la Sindicatura de Comptes (i des de molts llocs de l’administració) intenta fer bé la seva feina, amb rigor i amb sentit de país, i no li deixen.

css.php