maig 102012
 

La FUNCAS (fundació de les caixes d’estalvis) ha presentat un estudi que afirma, entre altres coses, que una gran majoria d’espanyols està a favor de la recentralització dels poders de l’estat i contra una gestió que qualifica de “poc transparent” per part de les comunitats autònomes.  Con si la gestió estatal fos mirall de virtuts i d’honestedat.

Fins aquí, res de nou.  Qualsevol idea, sigui veritat o sigui mentida, si es repeteix fins a la sacietat, acaba per quallar i esdevenir professió de fe.  I això és el que ha passat amb les autonomies.  A banda, una gestió tan irresponsable com la que s’ha fet en determinats territoris -el País Valencià en seria l’exemple paradigmàtic-, ajuda a consolidar la idea de la corrupció com a circumstància intrínseca a l’exercici del poder.  I si hi afegim uns governs (això tampoc no és novetat del PP) que es volen mostrar com a modèlics carregant totes les culpes a altres administracions, ja tenim el terreny adobat per al retorn a l’Espanya una (gran i lliure està per veure, però no sembla).

I no ens equivoquem.  Quan a Espanya es pensa contra les autonomies no es pensa contra Múrcia o contra la Rioja, no.  El pensament va directament contra Catalunya i Euskadi, les grans xucladores de riquesa, perquè si no fos per aquest parell de territoris tronats, mai no hauria calgut crear ni alimentar el monstre autonòmic que fa anys que suportem.

Així és que gir cap a Espanya i a recuperar competències.  La pregunta que sorgeix enmig d’aquest panorama és:  “i de què serveix l’Estatut?”.  M’ho preguntava la meva dona no fa gaires dies, a la vista de com és de fàcil saltar-se’l a la torera, i no vaig saber respondre-li altra cosa que no fos “de res”.

I mentrestant el nostre govern va demanant informes que ratifiquin l’evidència.

css.php