Mai 072012
 

Per segon any, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, a través de l’observatori Mèdia.cat, va publicar, fa pocs dies, l’Anuari sobre silencis mediàtics de 2011 o, si ho voleu d’una altra manera, un document on es recullen quinze notícies que no han estat notícia perquè, deliberadament, s’han volgut silenciar.

Com és possible aquesta censura en els temps que corren?  Doncs no només és possible, sinó que és ben real.  Les raons cal buscar-les, segurament, en la identitat d’alguns dels seus protagonistes (la germana del Rei d’Espanya i la seva SICAV molt poc clara de 4,5 milions d’Euros), la dubtosa moralitat d’algunes de les pràctiques que s’hi descriuen (determinats negocis i inversions d’entitats bancàries catalanes), la naturalesa de determinats projectes (com el de parc temàtic catòlic a Mallorca) o la manca de cobertura legal de determinades activitats (Aigües de Barcelona, que no té concessió administrativa), entre altres.  És a dir, en un bon grapat de dèficits socials i democràtics.

Tot i que les informacions que s’hi poden trobar no mereixen altre qualificatiu que escandaloses, potser tant com el fet que s’hagin volgut amagar, l’existència d’aquest informe és tot un crit d’esperança sobre la feina periodística i sobre la manera de fer dels professionals que treballen en un determinat país:  Catalunya.  I és que no ho oblidem, no a tot arreu hi ha un Grup de Periodistes Ramon Barnils.

En qualsevol cas, un document important, que cal llegir amb calma, perquè és una bandera per la llibertat, pel dret a la informació i per la democràcia.

css.php