maig 172012
 

Tots els sistemes d’opressió tenen la seva pròpia litúrgia de vassallatge, mitjançant  la qual el servidor fa palesa la seva humiliació davant del poderós.

Pel que fa a la Catalunya actual, aquesta litúrgia de la humiliació es diu Consejo de Política Fiscal y Financiera, on el nostre conseller del ram va a presentar els sus delmes, en forma de retallades i renúncies pressupostàries, a l’amo ministerial de Madrid.

Ja podem demanar pactes fiscals que no tenen cap possibilitat, o una hisenda pròpia que ja va sentenciar i condemnar el Tribunal Constitucional, que la realitat és només una, i no només en matèria econòmica:  la submissió plena als mandats del Govern de l’Estat i a la superposició de retallades que porten el nostre país a la missèria.  Perquè no ho oblidem, la pobresa, Catalunya, ja és el 20% de la població, i pujant, com bé s’encarregarà de recordar-nos una Marató de TV3 tant vergonyant (això mai no hauria hagut de passar al nostre país) com necessària.

Fins quan, els nostres representants, continuaran assumit una humiliació que ens avergonyeix a tots i no només a ells, mentre defensen que fan quelcom de positiu per als ciutadans?  Molt em temo que per molts anys, perquè la consciència de submissió ja la tenen tan implantada, tan assumida, que dubto que mai siguin capaços de tirar endavant alternatives molt més dignes, que hi són, si les volen veure.  Però no és el cas.

I és que no tenim per què tolerar que ens robin i ens humilïin, però que, a sobre,  els haguem de donar -i riure- les gràcies, ja passa de taca d’oli.

css.php