maig 092012
 

Ja és ben veritat que les males notícies mai no venen soles i, en el cas de la monarquia espanyola, la cosa va camí de fer saltar pels aires totes les estadístiques.  Entre els gendres estrafolaris o negociants, el net i la seva escopeta, els pobres elefants, la reina i les seves fugides, o la suposada darrera amant del monarca, van ben servits darrerament, en una cursa potser impossible d’aturar cap al descrèdit més absolut.   És a dir, res que una mica de màrqueting i quatre trucades a determinats mitjans no puguin solucionar, però.

I ara ens arriba la darrera notícia:  el Príncep d’Astúries pateix la crisi i no podrà voltar més.  Bé, cal aclarir que estic parlant del portaavions Príncipe de Asturias, no de l’hereu de la corona.  La cosa té tela perquè, de fet, aquest vaixell ja no va poder anar en missió a Líbia perquè no estava en condicions, amb una bona sèrie de reparacions pendents i noexecutades.  Així doncs, una enorme i caríssima màquina de guerra que no serveix per a missions militars.  Fantàstic. I uns bons calerons que ens vam estalviar.

El darrer capítol el culebrot del Príncipe és que podria deixar de navegar perquè surt molt car tenir-lo voltant.  I és que de vegades hi ha coincidències molt cruels, quan es juga a posar determinats noms a segons quines coses, com ara això de tenir tancat a port el Príncipe de Asturias, per no poder-lo mantenir.  Per cert, el nom original del vaixell en qüestió es veu que havia de ser Almirante Carrero Blanco.  Avís a navegants.

css.php